Resultats de la cerca

Fill d’Esteve Marc Després d’un aprenentatge al taller del seu pare, anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta El seu estil, aplicat a temàtiques de natures mortes, paisatges, batalles i, sobretot, figures, té força semblança amb el de Ribera Hom en destaca, dins aquesta línia, la sèrie dels Filòsofs que pintà per al palau de Nostra Senyora de Montesa Hi ha obres seves a diverses esglésies del País Valencià i al Museu Provincial de València

Exercí la medicina a Calaf Anoia Mogut per les idees icarianes propagades per Narcís Monturiol a La Fraternidad , s’oferí a ésser el representant d’Espanya a l’expedició icariana Icària d’ Étienne Cabet Amb els donatius d’altres correligionaris anà a París i s’embarcà amb Cabet en la fragata Rome , amb la qual passà a Texas 1848 En sorgir dissensions, fou dels primers a oposar-se a Cabet el seu desencís el menà al suïcidi

Els seus primers treballs s’inscriuen dins l’anomenat arte povera , al final dels anys seixanta Posteriorment anà incorporant materials tradicionals com el fang o el cuir, amb instruments sofisticats de ferro i coure D’aquesta manera estableix relacions complexes entre el món real i l’imaginari En alguns dels seus treballs alludeix a processos alquimistes i a la visualització del pensament, com a la sèrie Per purificare la parola , que mostra diversos elements entrecreuats en equilibri precari

Cap al 1500 anà a Verona, on fou alumne de Liberale Mare de Déu amb el Nen i sants , a l’església de San Zeno, Verona Excellí com a retratista, amb una producció abundosa que mostra influències directes de Giorgione i Ticià Retrat de jove Alte Pinakothek, Munic i Retrat d’home Pinacoteca Brera, Milà Pintà també al fresc catedral de Verona, 1534, on el seu estil, noble i equilibrat, s’acosta, però, als postulats manieristes

El text originari, redactat en llatí Consuetudines Ilerdenses , fou traduït al català al començament del s XIV Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits L’ordre de prelació establert fou costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya

Conegut per l’elegància dels tipus i per la qualitat del paper i de les tintes, imprimí una sèrie d’obres d’una gran bellesa i perfecció Anà a París per perfeccionar les tècniques tipogràfiques i fabricà els seus propis caràcters d’impremta Són notables les edicions de les Eróticas de Villegas 1774, un Quixot prologat per GMaians, en 4 volums 1777, la Conquista de México de Solís 1783-84 i el Libro del Consulado de Mar 1791

Frare franciscà, anà com a missioner a Nova Espanya 1529 La seva gran tasca consistí en la recopilació d’una gran quantitat d’informacions sobre la història nàhuatl, arreplegades de llavis dels antics nobles asteques, amb el propòsit d’entendre millor la cultura autòctona Ocupà càrrecs dins l’orde a Tlalmananco, Xoxhimilco, Puebla, Tula i Tepepulco i fou custodi i visitador de la província de Michoacán Publicà diverses obres de teologia, de predicació, de lingüística i de catequètica

Format a Bolonya al taller dels Carracci, anà a Roma, on treballà amb Caravaggio, que ell després acompanyà a Nàpols i a Malta Autor d’obres com Enees i Anquises Musée du Louvre, París, Caín mata Abel Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, sintetitzà el classicisme bolonyès i el realisme caravaggesc Al final, influït per Correggio i Il Parmigianino, el seu estil es tornà més lliure i refinat frescs de la catedral de Reggio de l’Emília

Estudià violí a Atenes i anà pensionat a Alemanya 1921-33, on estudià, entre altres, amb ASchönberg 1927-31 De retorn al seu país, visqué en un gran aïllament, dedicat a la composició És autor, entre altres obres, de quatre Suites 1936-41, per a piano, de Sonatina 1949, per a piano i violoncel, de vuit Variacions sobre un tema popular grec 1938, de Deu esbossos 1940, de Petita Suite 1942, de Simfonia clàssica 1947 i de Sinfonietta 1948

Format a Síria i Atenes, anà a Roma com a monjo, on fou consagrat inesperadament arquebisbe de Canterbury 668 pel papa Vitalià Reformador en els camps de la disciplina, del culte i de la formació eclesiàstica —decisiu per a l’església medieval anglesa—, organitzà les seus sufragànies, n'afegí vuit a les quatre existents i obtingué l’obediència del bisbe de York Wilfrid Hom li atribueix, equivocadament, un Liber penitentialis  La seva festa se celebra el 19 de setembre