Resultats de la cerca
Es mostren 2288 resultats
Castell de Sant Martí de Tous
Art romànic
Segons F Carreras i Candi aquest castell hauria estat construït l’any 798 Malgrat això, les primeres notícies documentals de Tous són del segle X i s’insereixen dins del fenomen repoblador de la vall de l’Anoia El 960 el comte de Barcelona i Osona, Borrell II, donà a la seu de Vic el castell anomenat de Tous, el qual li havia pervingut per l’aprisió dels seus pares Aquesta fortalesa estava inclosa dins el terme més ampli de Montbui, al comtat de Manresa De tota manera, ben aviat es produí la separació entre el castell de Tous i la demarcació de Montbui Així doncs, al llarg del segle XI la…
Hugo Rafael Chávez Frías

Hugo Rafael Chávez Frías
© Agencia Cinco
Política
Polític i militar veneçolà.
Fill de mestres, es formà a l’Acadèmia Militar 1975 ascendí a tinent coronel el 1990 El 1982 fundà el Movimiento Bolivariano Revolucionario MBR-200 Empresonat en 1992-94 per un intent de cop d’estat, el 1994 fundà el Movimiento V República i el 1998 guanyà les eleccions a la presidència del país Ja en el càrrec, elaborà una nova constitució, aprovada en referèndum el 1999, que dotava la presidència d’amplis poders i fixava la convocatòria d’unes noves eleccions presidencials el 2000, que novament guanyà El seu populisme i la intervenció en el sector petrolier li valgueren un ampli suport dels…
Tribunal Constitucional
Dret constitucional
Organisme col·legiat creat per llei orgànica el 1979 i que consta en el títol IX de la Constitució del 1978.
Amb jurisdicció sobre tot el territori espanyol, té competència exclusiva per a conèixer dels recursos d’inconstitucionalitat contra lleis i normes jurídiques amb rang o categoria de llei, dels d’empara per violació de drets i llibertats fonamentals i dels conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes Exerceix el control de constitucionalitat de la llei a través del recurs d’inconstitucionalitat que pot ser presentat pel president del govern espanyol, per 50 diputats, per 50 senadors, pel defensor del poble i pel Parlament o per l’executiu d’una comunitat autònoma i a…
De la Mediterrània a la mar Tenebrosa. 1339-1650
Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que ja eren a l’…
A la frontera. Dues capitals: Aquisgrà i Bagdad. 711-998
A la Mediterrània Occidental, a Europa i al nord d’Àfrica, la lenta descomposició de les estructures polítiques de l’imperi Romà com també l’escàs dinamisme dels regnes bàrbars que el succeïren i la progressiva difusió de les creences i les formes de vida del cristianisme primitiu, van deixar el futur molt obert Aquesta és una clau que pot explicar els èxits politicomilitars i culturals de l’islam i la seva expansió a Occident Límits de la "Marca Hispànica" i dues capitals Aquisgrà i Bagdad 998 Els califats omeia i abbàssida Si el 711 els exèrcits berbers i àrabs penetraren a la Península…
Castell d’Amoròs (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Fragment de la torre mestra, únic vestigi del castell ECSA-I Estany Les restes de l’antic castell d’Amorós són incloses en el perímetre d’una de les cases que formen la població d’Amorós, la qual s’emplaça a llevant del terme i domina l’entrada a una de les valls que enllacen amb la rasa de la Coma, la qual s’obre a l’Anoia Mapa 34-15 390 Situació 31TCG690126 Per a accedir a Amorós, cal prendre una pista que parteix del sud-est del poble de Sant Guim de Freixenet El pany de paret que s’ha conservat del castell es troba en un pati que hi ha entre les cases anomenades Seneca i Rabasser…
Sant Vicenç de Vilamalla
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Vicenç de Vilamalla és a l’extrem de tramuntana del reduït nucli de la població Vilamalla és al sud-est de Figueres, als terrenys lleugerament ondulats que limiten la plana alt-empordanesa, a l’interfluvi entre les conques del Fluvià i la Muga Mapa 258M781 Situació 31TDG975742 Des de la N-II, a l’inici de la carretera de la Bisbal, al veïnat del Pont del Príncep, cal agafar la carretera que en 2 km porta a Vilamalla Des d’ací, seguint vers Garrigàs, hom pot enllaçar també amb la N-II JBH Història El lloc de Vilamalla és esmentat per primera vegada en una…
Castell de Fonolleres (Parlavà)
Art romànic
Situació Panys de mur on són visibles els vestigis de l’antiga fortificació del castell F Baltà Unes poques restes subsistents del castell medieval de Fonolleres es poden veure prop de l’església parroquial d’aquest poble Mapa 296M781 Situació 31TEG044583 Un curt ramal que surt de la carretera de Rupià a Torroella de Montgrí —a la dreta, després de Parlavà— porta fins a Fonolleres Història El castro de Funullaris era una de les possessions alludides en el pacte signat l’any 1085 entre els comtes Guislabert II de Rosselló i Hug II d’Empúries, el qual era una renovació del que ja havia…
Castell de Rupit (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situació Una vista de la penya damunt la qual hi ha les poques restes que encara ens han pervingut de l’antiga fortalesa de Rupit M Anglada El castell de Rupit, successor que fou el segle XI del de Fàbregues, es troba erigit enmig del poble homònim, damunt un penyal que s’erigeix darrere l’església parroquial Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 55,9 —y 52,8 31 tdg 559528 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Després de passar Cantonigròs, al cap d’uns 2 km a mà dreta hi ha el trencall…
Castell d’Altafulla
Art romànic
El castell d’Altafulla és situat a la part més alta de la vila, just al costat de l’església parroquial de Sant Martí Segons assenyala un estudi recent d’AVirgili, la manca de prospeccions arqueològiques sobre la gran quantitat d’assentaments considerats villes romanes —a excepció dels Munts—, no permet tenir coneixement del poblament de la zona d’Altafulla, ni de l’origen, ni si hi hagué continuïtat o s’interrompé Tanmateix, sembla que l’Altafulla d’època feudal tindria el seu origen en la concessió d’una quadra dins els termes del castrum de Tamarit, i en dates molt properes a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina