Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
Aleksej Nikolajevič
Història
Tsarévitx, únic fill mascle de Nicolau II i d’Aleksandra F’odorovna.
La seva malaltia hemofília fou la causa de la introducció de Rasputin a la cort Fet presoner durant la revolució 1917, fou executat, juntament amb la seva família, al juliol de l’any següent
Akbar
Història
Emperador mogol de l’Índia, fill de Humāyūn i net de Bāber.
Nomenat sobirà a 14 anys 1556, es lliurà a reconquerir el territori dels seus avantpassats, de manera que a la seva mort l’imperi mogol comprenia l’Índia septentrional i la central Akbar, considerat el sobirà més important de l’Índia d’època musulmana, es distingí pel seu interès per la cultura bé que ell fou analfabet, reuní entorn seu savis i doctors, àdhuc d’altres religions, entre els quals figurà un jesuïta català i pel progrés que assolí el seu regne Ajudat pel ministre musulmà Abū-l-Faḍl, acabà 1578 la reforma econòmica i administrativa iniciada per Šēr Šāh i donà un gran impuls a l’…
‘Abbas III de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia, darrer de la dinastia safàvida, fill de Ṭahmasp II.
Durant el seu regnat nominal Nādir Shāh fou regent
Abāqā
Història
Segon kan mogol de Pèrsia (1265-82), fill i successor de Hūlāgū.
Es casà amb una filla de l’emperador Miquel VIII Paleòleg Intentà de relacionar-se amb Occident tingué tractes amb el rei català Jaume I El 1270 aconseguí de rebutjar la invasió dels mogols de Transoxiana, però fracassà davant els mamelucs, que el derrotaren el 1277 i el 1281
Ponç I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries-Peralada (1040-78), fill i successor d’Hug I.
En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona que presidí…
William Pitt
Història
Política
Polític i estadista, anomenat el Vell, per distingir-lo del seu fill.
Fou un dels més grans oradors de la història parlamentària britànica Elegit diputat per primera vegada el 1735, la seva carrera fou blocada durant molt de temps a causa de l’enemistat de Jordi II Vicetresorer d’Irlanda i tresorer general de l’exèrcit 1746, esdevingué un personatge molt popular gràcies a una honestedat poc corrent Nomenat primer ministre 1756, el rei el destituí l’any següent, però fou cridat novament setmanes més tard per formar un govern sota la presidència nominal del duc de Newcastle Dirigí, amb èxit, la guerra dels Set Anys 1756-63 Després de dimitir el 1761, presidí un…
Nicolau de Peralta i de Randazzo
Història
Quart comte de Caltabellotta i gran justicier de Sicília, fill de Guillem.
El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi amb els llocs de Giuliana, Adragna, Sambuca, Calatamauro, Contessa i Comici Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta amb Calatafimi i Sclafani, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals Com a premi de la seva collaboració…
Antoni de Cardona i de Pallars
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1462-67), fill del comte Joan Ramon Folc (I).
Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el Bisbe Margarit 1461 En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil Fou partidari de Joan II i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller
Pere de Cardona i de Luna
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1407-11), fill del comte Hug (II) de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell
Gian Battista Campeggio
Cristianisme
Eclesiàstic italià, fill de Lorenzo Campeggio i germà del cardenal Alessandro Campeggio
.
Nomenat bisbe de Mallorca 1532, confià el govern de la diòcesi a un administrador eclesiàstic i el 1558 renuncià el càrrec Participà activament en el concili de Trento, on pronuncià, el 1552, el discurs De tuenda religione 1561
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina