Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
Ronaldo de Assis Moreira

Ronaldo de Assis Moreira (2006)
© Getty Images for Laureus
Futbol
Futbolista brasiler conegut amb el nom de Ronaldinho.
Es formà com a futbolista al Grêmio de Porto Alegre Debutà en el primer equip del Grêmio l’any 1997, i el 2001 fitxà pel Paris Saint-Germain L’estiu del 2003 Ronaldinho Gaúcho sobrenom pel qual es coneix els brasilers de Rio Grande do Sul esdevingué el primer gran fitxatge del Futbol Club Barcelona sota la presidència de Joan Laporta Al capdavant d’un equip renovat, guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i tres Copes Catalunya 2003, 2004, 2006 Posteriorment jugà amb l’AC Milan 2008-11, i amb els equips brasilers del Flamengo 2011-12,…
,
Ronaldo Luiz Nazário de Lima

Ronaldo Luiz Nazário de Lima (2003)
© Laureus
Futbol
Futbolista brasiler conegut amb el nom de Ronaldo.
De família humil, començà a jugar de molt jove i ben aviat fou considerat un futbolista excepcional i fou premiat ja en les categories infantil i juvenil del futbol brasiler Amb 17 anys formà part de la selecció brasilera que guanyà el mundial dels EUA del 1994, si bé no arribà a jugar cap partit L’any següent fitxà pel PSV Eindhoven d’Holanda, on jugà durant dues temporades Fou medalla de bronze amb la selecció del Brasil als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 1996 fitxà pel FC Barcelona, equip amb el qual aconseguí la Recopa d’Europa del 1997 i el guardó de màxim golejador de la lliga…
,
Tomàs Serrano i Peres
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas seculares con…
,
Betevé
Ràdio i televisió
Emissora pública de televisió dependent de l’Ajuntament de Barcelona.
Fou creada el 1984 com a televisió de districte El 1989 inicià emissions conjuntes amb nou televisions de districte més agrupades en la Coordinadora Barcelona Comunicació CBC El 1993 signà el primer conveni de collaboració amb l’Ajuntament de Barcelona, el qual, des d’aleshores, n’assumí la gestió a través de l’empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona ICB SA SPM Com a Barcelona Televisió BTV , nom que rebé fins el gener del 2017, inicià les emissions el 3 de novembre de 1994 des dels estudis de la Via Laietana de Barcelona Mitjà de proximitat adreçat als…
Fina García Marruz
Literatura
Escriptora cubana.
Graduada en ciències socials, formà part del grup poètic Orígenes, nascut al voltant de la revista homònima 1944-56, en el qual també hi havia el seu espòs, Cintio Vitier Investigadora literària lligada a la Biblioteca Nacional José Martí i al Centro de Estudios Martianos, combinà l’assaig amb obres de creació lírica com Transfiguración de Jesús en el Monte 1947, Las miradas perdidas 1951, Visitaciones 1970, Créditos de Charlot 1990, premi de la Crítica cubana 1991, Los Rembrandt de l’Hermitage 1992, premi de la Crítica cubana 1992, Nociones elementales y algunas elegías 1994, Habana del…
Montserrat Mira i López

Montserrat Mira
© Arxiu família Mira
Pintura
Lingüística i sociolingüística
Pintora.
Filla del conegut psiquiatre Emili Mira i López El gener del 1939 s’exilià amb la seva família, i acabaren installant-se a l’Argentina Estudià a l’Escuela Nacional de Cerámica i a l’Asociación Estímulo de Bellas Artes de Buenos Aires La seva obra pictòrica es divideix en dues etapes ben marcades una primera d’aquarella i, des del 1960, una segona etapa de pintura a l’oli L’any 1966 començà a exposar individualment a la capital argentina, i des del 1979 a Barcelona Una part considerable de la seva obra fou adquirida per colleccionistes brasilers i argentins i també sollicitada per diverses…
elector
Història
Príncep, civil o eclesiàstic, del Sacre Imperi que tenia a càrrec seu el govern d’un electorat i elegia l’emperador.
El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de Baviera, pel…
Pere Serra

Retaule de l'Esperit Sant de la Seu de Manresa, obra de Pere Serra (1394)
Pintura
Pintor, un dels germans Serra, als quals s’atribueixen una cinquantena d’obres destacades del gòtic català.
Fill del sastre Berenguer Serra, d’ell consta com a primera notícia documental el contracte d’aprenentatge amb Ramon Destorrents, pintor del rei, del 1357 al 1361 A la mort del seu germà Francesc vers el 1362 a causa de la Pesta Negra, s’incorporà al taller familiar ara encapçalat pel seu germà Jaume Serra , que aquest any signà el contracte del retaule major del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, encomanat el 1360 a Francesc Serra L’obra de Pere es fonamenta en el retaule de l’ Esperit Sant de la seu de Manresa 1394 i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de…
Josep Güell i Mercader
Literatura catalana
Periodista, prosista, crític literari, poeta i polític.
Vida i obra Fundà el Centre de Lectura 1859, en què exercí diversos càrrecs, i fou redactor dels seus portaveus i de l’“Álbum de Euterpe”, editat per la societat coral filial Traslladat a Barcelona el 1862, participà en les publicacions claverianes i altres periòdics A Madrid fou redactor del diari “La Democracia” 1864-66, dirigit per Castelar, a qui es vinculà estretament Celebrà la instauració dels Jocs Florals, però en criticà el predomini del conservadorisme i reclamà una literatura catalana progressista, més enllà de la proposta de Víctor Balaguer, amb qui, tot i elogiar-ne diversos…
Biblioteca de Cinema Delmiro de Caralt
Cinematografia
Biblioteca constituïda al barri de Sarrià de Barcelona el 1924 per iniciativa del matrimoni format per Delmir de Caralt i Pilar de Quadras, afeccionats a la fotografia i el cinema amateur.
La collecció s’inicià amb l’adquisició de llibres i revistes des del precinema en endavant, un fons valuosíssim que després de la guerra civil adquirí tanta importància que depassava l’àmbit privat Actualment es troba dipositada a la Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya En morir Pilar de Quadras 1971 sense descendència, Caralt donà el patrimoni a la Fundació Mediterrània, en què es creà un patronat que vetllà per la seva conservació, i perquè romangués a la ciutat de Barcelona lluny de tota especulació El 1988 la Fundació signà un conveni de collaboració amb el Departament de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina