Resultats de la cerca
Es mostren 2371 resultats
Henrique Oswald
Música
Compositor i pianista brasiler.
Descendent de família suïssa, inicià els seus estudis musicals a São Paulo i, alguns anys després, els continuà a Florència, on visqué prop de trenta anys El 1902 retornà al Brasil, on durant un període breu fou director de l’Institut Nacional de Música El 1906 renuncià al càrrec i es dedicà a fer classes particulars Des del 1911, després d’un altre viatge a Europa, s’establí definitivament a Rio de Janeiro La llarga estada a Europa pot explicar la poca implicació d’Oswald en el nacionalisme musical brasiler, corrent representat per AC Gomes, A Levy o Alberto Nepomuceno, entre d’…
Celestino Piaggio
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra argentí.
Nascut en el si d’una família de músics, rebé del seu pare les primeres classes de piano i violí L’any 1900 inicià els seus estudis al Conservatorio de Buenos Aires, i el 1908 els perfeccionà a la Schola Cantorum de París En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Romania, i es veié obligat a romandre al país, on desenvolupà una gran activitat musical L’any 1919 acabà la carrera a París i es traslladà a Alemanya per completar els seus estudis L’any 1921 retornà a l’Argentina i exercí d’intèrpret i docent al Conservatori i a l’Instituto Nacional de Ciegos Com a intèrpret…
Juan Bautista Plaza
Música
Compositor i musicòleg veneçolà.
Estudià amb el compositor i pianista JM Suárez El 1920 començà a treballar al servei de la catedral de Caracas Aquell mateix any viatjà a Roma, on romangué fins el 1923 Quan retornà, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de Caracas fins el 1948 Entre els anys 1933 i 1944 classificà i restaurà els manuscrits de l’Archivo de Música Colonial Per encàrrec del govern realitzà diversos arranjaments de l’himne nacional l’any 1947 El 1949 rebé la càtedra d’harmonia a l’Escuela de Música y Declamación També exercí com a crític musical i conferenciant El seu corpus és…
Arnulfo Miramontes Romo de Vivar
Música
Compositor mexicà.
Inicià la seva formació musical a deu anys a la ciutat de Guadalajara, on estudià piano, orgue i composició Organista titular a tretze anys del santuari de Nuestra Señora de Guadalupe Aguascalientes, començà a compondre quan en tenia catorze El 1908 es traslladà a Berlín per ampliar els seus coneixements i allí cursà piano amb Martin Krause, composició amb Phillip Rueffer i direcció d’orquestra amb Alexander von Fielitz Un cop graduat, inicià una gira europea com a pianista El 1911 retornà a Mèxic, on prosseguí la seva carrera com a pianista i compositor Fundador de l’Orquestra…
Margarete Klose
Música
Mezzosoprano alemanya.
Estudià cant a Berlín i debutà el 1927 a l’Òpera d’Ulm Del 1928 al 1931 fou membre integrant de l’Òpera de Mannheim, i posteriorment ho fou de la Staatsoper de Berlín El 1935 debutà com a Ortrud Lohengrin al Covent Garden de Londres sota la direcció de T Beecham, i un any més tard ho feu a Bayreuth Tornà a Londres el 1937, on interpretà diversos papers wagnerians, abans de fer-ho a Roma el 1939 Després de la Segona Guerra Mundial actuà a l’Amèrica del Nord i del Sud, a més de presentar-se en diversos teatres europeus i en festivals com el de Salzburg Entre el 1949 i el 1958 cantà a la…
comtat d’Évreux
Geografia històrica
Territori feudal francès erigit el 989 pel duc Ricard I de Normandia per al seu fill il·legítim Robert.
Del 1104 al 1200 fou vassall del rei d’Anglaterra El 1118 passà als comtes de Montfort-l’Amaury, i el 1198 Amalric III el cedí al Felip II de França, el qual, el 1200, retornà el vassallatge del comtat a França Felip IV el cedí 1307 al seu germà Lluís, comte d’Étampes i de Gien, el fill del qual, Felip, esdevingué rei de Navarra Felip III de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana II i inicià la dinastia dels Évreux a Navarra El rei Carles III de Navarra el cedí 1404 al rei de França Del 1569 al 1584 el posseí Francesc de França, duc d’Alençon, germà del rei Carles IX, i el 1642 Lluís…
Stanojlo Rajiciá
Música
Compositor serbi.
S’inicià a l’Escola de Música de Belgrad, i posteriorment fou alumne de W Kerschbaumer a Berlín Amplià la seva formació musical a Praga amb B Karel composició i A Šima piano, i assistí a les classes magistrals de J Suk En acabar els estudis es dedicà a la docència a Belgrad Ha estat membre de l’Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts Autor prolífic, la seva música ha passat per diferents estils Després de l’època que s’estigué a Praga, en què usà la tonalitat barrejada amb elements populars, durant el període de postguerra retornà a les bases tonals i a les estructures…
Bernard Van Dieren
Música
Compositor holandès.
L’any 1909 s’establí a Anglaterra, on desenvolupà la seva carrera Treballà com a periodista i crític musical per a diverses publicacions europees Feu amistat amb un grup de compositors britànics, entre els quals cal esmentar Cecil Grey, Constant Lambert, Kaikhosru Shapurji Sorabji i William Walton La seva música, encara que despertà un cert interès en diversos autors durant la dècada del 1920, mai no rebé el reconeixement popular, i després de la seva mort desaparegué del repertori El seu catàleg és constituït bàsicament per música de cambra, per a orquestra i per a piano, cançons per a veu…
Josep Massot i Planes
Música
Compositor, organista i folklorista mallorquí.
Vida El seu pare, Guillem Massot, l’inicià en l’estudi de la música El 1888 exercí d’organista a Sa Vileta L’any 1894 es traslladà a Madrid, on realitzà estudis musicals al conservatori El 1900 retornà a Palma, ciutat on fins a la fi de la seva vida es dedicà a formar musicalment nombrosos deixebles Des dels primers anys del segle XX mostrà un fort interès envers les músiques tradicionals, i realitzà un important recull de tonades i cançons pageses Alguns dels seus treballs folklorístics, ordenats en diverses colleccions, foren premiats a Madrid L’aplec més ampli, el Cançoner…
Riccardo Zandonai
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
A Rovereto fou deixeble de V Gianferrari i posteriorment, entre el 1898 i el 1901, estudià amb P Mascagni a Pesaro Professor i director del Liceo Musicale di Pesaro, l’obra operística de Zandonai revela la influència del verisme de Mascagni i de Puccini, visible en òperes com Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, la més coneguda del seu catàleg En alguns títols operístics, però, abandonà el verisme i es decantà cap a un estil més atrevit i experimental, especialment en Giulietta e Romeo 1922, còmica, i I cavalieri di Ekebù 1925 Amb tot, en els darrers anys de la seva vida retornà al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina