Resultats de la cerca
Es mostren 2766 resultats
epítom
Pedagogia
Compendi d’una obra extensa fet amb una finalitat didàctica.
En l’antiguitat, els epítoms tingueren molta difusió, com, per exemple, els de Tit Livi Ab urbe condita
cernut | cernuda
Dit de la llum o del so que hom percep amb molta suavitat, amb la intensitat molt apagada.
hidroestable
Ecologia
Dit de les plantes homeohidres amb molta capacitat de regulació, en les quals el contingut hídric fluctua poc.
Les plantes hidroestables tenen òrgans de reserva d’aigua són suculentes o en mantenen recursos abundants als troncs i a les branques, i tenen un bon sistema radical i una regulació estomàtica efectiva Tots els arbres s’inclouen en aquest grup, si bé alguns són més hidroestables que altres
pasta
Massa tova formada d’una substància sòlida molta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o un altre líquid.
mantega de cacauet
Alimentació
Producte obtingut per un procés de torrefacció, blanqueig (en general per calor seca) i molta fina dels cacauets.
faixa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, d’uns 15-20 cm, amb el cos aixafat, el cap curt i els ulls grossos.
És d’un color argentat, amb les aletes vermelles Habita a molta profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic
bisturí
Pintura
Eina de tall, de formes diferents, emprada en la restauració de pintures per a eliminar repintades o per a netejar el dors de la tela en casos de reentelatge.
Actua com a rascador, bé que el seu tall, més sensible, permet de dur a terme manipulacions de molta precisió
equivalent d’humitat
Geologia
Aigua que resta adherida a les partícules del sòl després d’una centrifugació de mil vegades l’acceleració de la gravetat.
Depèn de la granulometria, puix que la fracció d’argila, per exemple, reté molta més aigua que la d’arena
economia del pensament
Filosofia
Principi segons el qual hom ha d’elegir, entre dos o més mètodes que arribin a iguals resultats, aquell que empri un menor nombre de mitjans conceptuals.
La difusió d’aquest principi es deu a Guillem d’Occam, que l’emprà amb molta freqüència en els seus escrits