Resultats de la cerca
Es mostren 3797 resultats
briozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.
Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles, aviculàries,…
Johnston, Shields and Co, L'Escocesa
Johnston, Shields and Co, una empresa de Newmilns, al sud de Glasgow, s’installà a Catalunya el 1894 per fabricar cortines i cortinetes de tul Tenien un privilegi protegit per una patent, que els convertí en fabricants únics d’aquests gèneres durant uns quants anys La seva fàbrica era situada a Sant Martí de Provençals, en el que després serà el carrer de Pere IV, núm 345 Dues escenes a la fàbrica a Sant Martí de Provençals fotografia del començament del segle Etiqueta de L'Escocesa 1894 Johnston, Shields and Company introduirà el 1894 la fabricació de cortines i cortinetes de tul L’empresa…
okt´oekhos
Música
Sistema musical de vuit tons o modes, quatre d’anomenats autèntics i quatre de plagals, propi de les diverses litúrgies orientals.
Segons aquests vuit tons es troben agrupats els textos poètics dels oficis i de la missa dels diumenges durant l’any, començant després de la Pentecosta fins a la propera Quaresma Durant aquest temps, els diumenges es van succeint d’acord amb el to adient en petits cicles de vuit setmanes corresponents als vuit tons Sobre la base de textos anteriors, aquest recull organitzat segons els vuit modes es constituí entorn dels segles VII-VIII Apareix en l’antiga litúrgia de Jerusalem, com queda testimoniat en l’antic Iadgari o himnari georgià, i també en la litúrgia armènia, bizantina, siríaca, etc…
parcial
Música
Cadascun dels tons purs en què es pot descompondre un so complex, o bé cadascun dels moviments simples (o modes propis) amb què pot vibrar lliurement un sistema mecànic o acústic.
Els parcials es caracteritzen sobretot per la seva freqüència La descripció de les intensitats i freqüències del conjunt de parcials que constitueixen el so o el moviment s’anomena espectre Els parcials se solen numerar per ordre ascendent de freqüència Així, el primer parcial és el de freqüència més baixa Quan les freqüències dels diferents parcials són múltiples enters d’una mateixa freqüència que s’anomena freqüència fonamental, es diu que els parcials són harmònics La superposició de parcials harmònics sempre dona lloc a un so o una vibració periòdics Recíprocament, si un so o una…
quarter
Heràldica
Cadascun dels compartiments que resulten de dividir el camper amb dues o més línies.
Cal no confondre'ls amb els compartiments que resulten d’una repartició
perla
Arquitectura
Cadascun dels adorns tallats en renglera, a manera de conques esfèriques, en una motllura.
postgrau
Educació
Cadascun dels cursos superiors que hom estudia després d’obtenir el grau de llicenciat.
divisió
Geografia
Cadascun dels senyals equidistants marcats sobre una escala graduada o sobre un limbe graduat.
nitril
Química
Cadascun dels composts que contenen en la molècula el grup funcional R-C≡N.
Hom els anomena també cianurs orgànics , a causa de la presència del grup -CN Llur denominació deriva de la de l’àcid carboxílic, del qual provenen per hidròlisi així, el CH 3 -CN és anomenat acetonitril i també cianur de metil Hom obté els nitrils alifàtics per reacció dels cianurs metàllics amb halurs d’alquil, segons la reacció RX + NaCN →RCN + NaX Aquesta reacció és molt important, perquè permet d’allargar en un carboni la cadena També són obtinguts per deshidratació d’una amida amb un deshidratant enèrgic 3RCONH 2 + P 2 O 5 →3RCN + 2H 3 PO 4 o per piròlisi L’acció dels àcids i de les…
pedipalp
Anatomia animal
Cadascun dels dos apèndixs del segon parell d’apèndixs articulats cefàlics dels aràcnids araneids.
Consta de sis artells, el primer dels quals, l’anca, conté una formació maxillar amb una glàndula de secreció salival En els mascles el darrer artell tars d’un dels dos pedipalps és modificat i constitueix l’òrgan copulador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina