Resultats de la cerca
Es mostren 5247 resultats
Abel Velilla Sarasola
Història
Història del dret
Polític i advocat republicà.
Afiliat a la francmaçoneria, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1931-33 i diputat a les corts de la República 1933-36, sempre pel Partit Republicà Democràtic Federal Defensà molts dels inculpats en els fets del Sis d’Octubre , fou magistrat del Tribunal Suprem i, durant la guerra civil de 1936-39, membre de la comissió jurídica assessora del ministeri de justícia El 1939 se n’anà a l’exili a Mèxic Publicà a París, el 1931, Una gran injusticia social El proceso Guiot-Climent
Josep Torres i Vilata

Josep Torres i Vilata
© Fototeca.cat
Ràdio i televisió
Periodisme
Teatre
Actor i locutor radiofònic.
L’any 1893 anà a l’Amèrica del Sud, on actuà amb una companyia de sarsuela Més tard actuà independentment com a transformista amb el pseudònim Toreski , que conservà en esdevenir el primer locutor de Ràdio Barcelona 1924, quan aquesta inicià les emissions Es féu enormement popular amb un programa de ventrilòquia en què feia parlar el ninot Míliu, amb el qual féu campanyes de beneficència que li valgueren una medalla del govern de la República El 1937 fou publicada la seva autobiografia Una vida Toreski
Pere Sanç i Jordà
Cristianisme
Missioner, conegut amb el nom de sant Pere Màrtir.
El 1698 ingressà en l’orde dominicà El 1704 fou ordenat de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida El 1713 anà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de la Xina fou vicari apostòlic de Tonquín des del 1730 Escriví una Apología de la religión 1732 Perseguit i empresonat, fou degollat després d’un any de tortures El papa Lleó XIII el beatificà 1893 i Joan Pau II el canonitzà l’any 2000 La seva festa es celebra el 3 de juny
Josep Maria Bardagí i Freixas
Música
Compositor i guitarrista, popularment conegut com a ‘‘mestre Bardagí’’.
Format al Conservatori de Barcelona, debutà professionalment el 1965 Collaborà, entre d’altres, amb Maria del Mar Bonet, Raimon, Quico Pi de la Serra, Paco de Lucía, Rosario Flores, Ana Belén i, molt especialment, Joan Manuel Serrat Compongué sintonies, dirigí orquestres en programes de televisió molts dels quals dirigits per Angel Casas i feu nombrosos arranjaments És també autor de bandes sonores, entre les quals Le journal de Lady M 1992, d’A Tanner De la seva discografia destaca Bardagí interpreta a Serrat 1998
Gabriel Puig i Roda
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900 Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs El seu estil s’inclou en el fortunyisme Fou un eminent aquarellista Una important collecció d’obres seves fou donada pels seus fills 1975 a la Diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts
Marià Salvador Maella i Pérez
Marià Salvador Maella i Pérez Autoretrat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l'…
Claude Monet
Dona amb ombrel·la, de Claude Monet
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor.
Fill d’un adroguer Resident a Le Havre des d’infant, començà a dibuixar caricatures a quinze anys amb un cert èxit i fou deixeble informal de Boudin El 1856 ja presentà una obra en una exposició de Rouen Installat a París el 1859, freqüentà l’Académie Suisse, on feu amistat amb Pissarro i renovà una antiga admiració per Daubigny Algèria, on anà de soldat, l’impressionà En tornar, malalt, a Le Havre tractà JB Jongkind De nou a París, conegué, al taller Gleyre, A Renoir, A Sisley i F Bazille, amb qui compartí l’estudi el 1865, any que es presentà al Salon i que pintà, profitosament…
Josep Rodoreda i Santigós
Música
Compositor, director i pedagog català.
Vida La seva formació musical anà a càrrec del mestre N Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Fou conegut com a compositor oratori Les set paraules , 1875 i, també, com a director dels concerts d’abonament dels teatres Novetats i Principal i en les sessions de cambra de l’Ateneu Barcelonès En aquest aspecte cal destacar la seva posició com a pioner de la reintroducció del repertori simfònic i cambrístic europeu L’obra…
Josep Melcior Gomis i Colomer
Música
Compositor valencià.
Vida Inicià els estudis musicals a la seu valenciana amb el gironí J Pons, llavors mestre de capella, i algunes de les seves primeres composicions, totes elles de caràcter religiós, foren interpretades a la catedral de València Abandonà la seva ciutat natal vers el 1818 i anà a Madrid, com a director de la banda de música d’un regiment Un cop allí, però, abandonà el regiment i es guanyà la vida com a professor de cant Gomis simpatitzà amb els liberals i compongué diversos cants patriòtics, entre els quals La marcha de los diputados i l' Himno de Riego Aquestes peces li…
marededeu

Marededeu del cor o del Claustre (Vallbona de les Monges), obra de Guillem de Seguer (segle XIV)
© Fototeca.cat / G. Serra
Escultura
Art
Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.
Des de la fi del segle XI són freqüents a tot el territori català El moment d’esplendor màxima de mitjan segle XII a mitjan segle XIII correspon a l’onada devocional mariana promoguda pel moviment del Cister o de Sant Benet Solen ésser imatges sedents amb l’infant a la falda que, partint del hieratisme de tradició bizantina, es van suavitzant fins a l’època gòtica l’evolució es nota, sobretot, en la posició de l’infant, que del mig de la falda passa al genoll esquerre de la mare, i finalment, en l’època de transició al gòtic, resta dempeus El Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Marès…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina