Resultats de la cerca

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de Buenos Aires…

Residí des d’infant a Perpinyà, on es doctorà en filosofia i teologia 1658 Fou professor a Tarragona durant un any 1658 retornà després a Perpinyà, on fou rector de la universitat 1663 i prior del convent de dominicans Durant els primers anys de domini francès s’enfrontà amb els religiosos francesos introduïts als convents rossellonesos, actitud que provocà una ordre reial que obligava els religiosos catalans a residir a d’altres convents del regne de França per tal d’acostumar-los a la llengua i els costums d’aquest país S'enfrontà també amb els jesuïtes, contra els quals…

Debutà el 1972, i el 1973, amb BRM, assolí un encoratjador cinquè lloc al Gran Premi de Bèlgica de Fórmula 1 L’any següent fitxà per Ferrari inicià una carrera brillant en guanyar el Campionat del Món de Fórmula 1 el 1975 El 1976 patí un accident al circuit de Nurburgring que li deixà gravíssimes cremades i seqüeles que afectaren la seva salut la resta de la seva vida, però aviat retornà a la competició i el 1977 guanyà el Campionat del Món per segon cop Al final d’aquest any fitxà per Brabham, però després de dues temporades sense èxits, el 1979 es retirà de la competició per…

Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción…

Format al Conservatori de Melbourne, s’hi graduà el 1950 El 1958 es traslladà a la Universitat d’Oxford, on estudià amb E Wellesz i E Rubbra Retornà a Austràlia el 1963 i dos anys després ocupà la plaça de professor adjunt de música a la Universitat de Sydney, on impartí classes fins el 1999 Fou compositor resident a la Universitat de Yale 1965-67 i, posteriorment, a la Universitat de Sussex 1971-72 Així mateix, rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de Tasmània 1982 Fou una de les figures clau de la música contemporània australiana, i de la seva producció són…

Campió universitari amb North Carolina el 1982 i campió de l’NBA amb els Chicago Bulls els anys 1991, 1992 i 1993, fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 i als de Barcelona el 1992 En 1993-94 es retirà temporalment del bàsquet, i en 1995-96 i 1997-98 tornà a guanyar els campionats de l’NBA amb els Chicago Bulls Considerat un dels millors jugadors de la història del basquetbol, el 1999 anuncià la seva retirada, tot i que retornà a l’NBA el setembre del 2001, en l’equip dels Washington Wizards, del qual era president d’operacions des del 2000  El 16 d’abril de…

Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però l’hi …

Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però…

Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les campanyes del rei Alfons I…

Format al Club Hoquei Caldes, amb tretze anys arribà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Després de jugar al primer equip la temporada 2011-12, fitxà pel Moritz Vendrell, equip amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2012 i la Copa CERS 2012 La temporada 2013-14 tornà al primer equip del FC Barcelona on guanyà sis OK Lligues 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, cinc Copes del Rei 2012, 2016, 2017, 2018, 2024 i cinc Supercopes d’Espanya 2012, 2014, 2015, 2016, 2018 En l’àmbit internacional ha guanyat la Lliga Europea en tres ocasions 2014, 2015, 2018, la Copa Continental 2016 i…