Resultats de la cerca
Es mostren 468 resultats
Jorge de Guzmán
Música
Teòric musical espanyol actiu al final del segle XVII i principi del segle XVIII.
Treballà a les catedrals de Toledo, Palència i Sevilla Fou el responsable de la interpretació del cant pla a la catedral de Cadis entre el 1686 i el 1709 Escriví l’extens tractat Curiosidades de Cantollano, sacadas de las obras del Reverendo don Pedro Cerone de Bérgamo, y de otros autores dadas a luz a costa de Jorge de Guzmán, natural de la ciudad de Cádiz, en donde actualmente exerce el Oficio de Sochantre de la Santa Iglesia Cathedral en dicha Ciudad Madrid, 1709, destinat a l’ensenyament del cant pla al seminari de San Bartolomé El caràcter marcadament pràctic de l’obra és el…
Albert Castellet Llerena

Albert Castellet Llerena
Arxiu A. Castellet
Alpinisme
Esquí
Alpinista i esquiador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, és instructor de l’Escola de Muntanya del CEC i àrbitre d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada 2003 Guanyà en dos ocasions la Copa Catalana júnior d’esquí de muntanya i aconseguí una medalla d’or i tres de plata al Raiverd Realitzà escalades de dificultat als Pirineus, els Alps, Escòcia, Noruega, el Marroc 1992, 2008, Yosemite 1993, 1997 i Mali 1999 i formà part d’expedicions als Andes peruans 1989, Pumori 1990, Shisha Pangma central 1992…
Heckel
Música
Empresa alemanya constructora d’instruments de vent.
S’inicià amb Johann Adam Heckel Adorf, Hessen 1812 - Biebrich, Hessen 1877 A setze anys fou contractat per Karl Almenräder, fagotista, constructor i estudiós de l’acústica dels instruments de vent, que treballava per a l’editorial B Schott’s Söhnen El 1831 fundaren l’empresa a Biebrich, i inicialment signaren els instruments amb la marca Schott, fins el 1843, que ja dugueren la marca Heckel S’especialitzaren en la construcció de fagots, instruments que investigaren fins a construir-ne un model pràctic, i també milloraren el contrafagot En morir Almenräder, JA Heckel dirigí la…
Alvin Eliot Roth
Economia
Economista nord-americà.
Inicià la carrera acadèmica com a professor a les universitats d'Illinois 1974-82, Pittsburgh 1982-98 i, des d'aquest darrer any a la universitat de Harvard Ha centrat la seva recerca en la teoria dels jocs, el disseny de mercats i l'economia experimental D'entre els seus nombrosos treballs destaca Axiomatic Models of Bargaining 1979 En un àmbit més pràctic, ha concebut sistemes per a optimitzar l'assignació d'oferta i demanda de resursos en àmbits de l'administració d'ens públics i privats, tals com un programa per a metges residents, per a la incorporació d'alumnes a centres d'…
Georg Andreas Sorge
Música
Teòric i compositor alemany.
Fou alumne de N Walter i G Tischer i completà la seva formació musical amb uns amplis estudis humanístics i matemàtics Romangué gairebé tota la vida a Lobenstein, on serví com a organista de la cort de Schwartzburg des del 1722 El 1747 fou nomenat membre de la Societät der Musikalischen Wissenchaften de LC Mizler És autor d’obres per a orgue, entre les quals cal destacar els preludis i fugues, d’especial interès contrapuntístic, i el recull Clavier-Übung 'Exercicis de piano', 1738-45, en què reuní una collecció de sonates d’estil italianitzant Escriví tractats de caràcter pràctic…
arqueologia industrial
Història
.
Branca de la història que estudia el passat industrial de les societats Malgrat la denominació, com a camp de coneixement històric no es limita, ni molt menys, a l’estricta aplicació del mètode arqueològic ans es fonamenta en la història de l’art, la història econòmica i de la tècnica, etc El concepte d’arqueologia industrial es difongué durant la dècada dels seixanta, havent-ne estat les universitats britàniques les principals impulsores Als Països Catalans s’introduí cap al final dels anys setanta Cal considerar l’arqueologia industrial com un fenomen característic de les societats amb…
Édouard Claparède
Psicologia
Psicòleg suís.
Professor de psicologia i de pedagogia a la Universitat de Ginebra, on fundà l’Institut JJ Rousseau, avui Institut des Sciences de l’Éducation Amb Th Flourouy, fundà també els “Archives de Psychologie”, primera revista francesa de psicologia El tema fonamental de la seva recerca fou de posar aquesta ciència al servei de la pedagogia Veu tots els fenòmens psíquics en funció de la totalitat de la situació present i no com a simple reacció mecànica a determinats estímuls Aquests principis originaren una teoria funcional de l’educació que es traduí, en el terreny pràctic, en l'…
Artur Martorell i Bisbal
Artur Martorell i Bisbal
© Fototeca.cat
Educació
Lingüística i sociolingüística
Pedagog.
Becari de l’Escola de Mestres Joan Bardina 1907-09, que influí d’una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l’antic districte cinquè barceloní 1909, a les escoles de la Sagrada Família 1910-11 i a l’ Escola Vallparadís 1912-13 —on entrà en contacte amb Alexandre Galí—, fins a la seva titulació, el 1916 Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat 1915-17 Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball…
,
filosofia del sentit comú
Filosofia
Psicologia
Nom amb què és coneguda la doctrina central de l’escola escocesa, per tal com aquesta destaca el paper decisiu del sentit comú (common sense), facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.
Bé que hom no pot identificar-los simplement, sentit comú i seny mantenen una innegable relació, probablement no estranya al fet que l’escola escocesa assolí un gran influx als Països Catalans És clara, així mateix, la relació existent entre el sentit comú d’aquesta escola i el també anomenat sentit comú sensus communis naturae de la tradició escolàstica, bé que aquest no fóra entès com a facultat de l’home, sinó com una mena de força cognoscitiva de la pròpia natura humana en general i en virtut de la qual hi ha un acord o coincidència universal per part dels homes pel que fa a uns…
Pau Xuclà
Música
Mestre orguener català.
Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina