Resultats de la cerca
Es mostren 3261 resultats
boletus
Micologia
Gènere de basidiomicets carnosos, de la família de les boletàcies, d’himeni constituït per tubs fàcilment separables.
Comprèn diversos subgèneres que molts autors consideren actualment com a gèneres Moltes de les seves espècies són comestibles, com B edulis , un dels bolets més apreciats de l’Europa central
esternut
Biologia
Acte reflex i involuntari constituït per una inspiració brusca, seguida d’una expiració violenta, espasmòdica i sorollosa.
mercuri

Gotes de mercuri
© José M. Domínguez / Fotolia.com
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li.
És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El…
Federació Internacional de Joventuts Musicals
Música
Xarxa d’associacions nacionals que ofereix activitats musicals múltiples i diversificades.
Les seves activitats tenen com a objectiu desenvolupar l’interès dels joves per la música i iniciar-los en el món de la creativitat, lluny de qualsevol discriminació i a la recerca d’una societat respectuosa i interessada per la identitat cultural de cadascú Les Joventuts Musicals foren creades l’any 1940 a Bèlgica per Marcel Cuvelier, per a crear en els joves una illusió en un moment en què el seu país es trobava envaït per les tropes nazis Un any més tard, René Nicoly fundà un moviment similar a França De la cooperació d’aquests dos moviments nasqué la Fédération Internationale des…
El seneci del Cap
Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm Floreix…
interferòmetre

ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i longituds metre…
Club de Futbol Joventut Mollerussa
Futbol
Club de futbol de Mollerussa.
Fundat el 1920, nasqué amb la denominació de Sporting Mollerussa, el qual debutà oficialment en un campionat provincial la temporada 1922-23 Desaparegué al final dels anys vint, i l’actual club fou constituït a l’abril del 1930 El primer president fou Josep Fontanet Bosch A mitjan anys quaranta passà a jugar a primera territorial B i el 1953 adoptà el nom actual La temporada 1979-80 ascendí a primera catalana, la 1982-83 a preferent i la 1983-84 a tercera divisió estatal El president d’aquella època era Joan Miró La temporada 1985-86 es proclamà campió de tercera i disputà la…
regió de la Seu d’Urgell
Regió (7537,1 km2) que ocupa el NW de Catalunya, corresponent als Pirineus Centrals catalans.
Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans és, amb Andorra, la regió…
bloc monetari
Economia
Acord establert entre diversos països, membres d’un imperi colonial, o amb estretes relacions polítiques o econòmiques, de lligar llurs monedes a una de comuna no convertible en or.
La moneda comuna del bloc monetari és considerada dominant perquè els canvis a la seva paritat comporten necessàriament modificacions iguals en les monedes que hi van lligades La moneda dominant és també una mesura de valor i un mitjà de pagament per a les transaccions entre els països membres del bloc El primer bloc monetari fou creat l’any 1931, després de la devaluació de la lliura anglesa, en ésser seguida pels països amb grans fons de lliures com a reserva monetària Així nasqué el bloc de l’esterlina , constituït pels països del Commonwealth llevat del Canadà, Portugal, Iraq…
albanès | albanesa
Etnologia
Individu d’un poble (aproximadament quatre milions de persones) que habita Albània, S de Iugoslàvia i E de Macedònia, del qual hi ha diversos nuclis al S d’Itàlia, a Grècia, a Turquia i als EUA.
La major part de la població albanesa, prop del 97%, és descendent de les antigues tribus illíries que, barrejades amb els tracis, també indoeuropeus, poblaren la península Balcànica abans dels grecs i dels eslaus El tipus racial predominant és el dinàric La divisió dels albanesos en geg i tosk , al N i al S del riu Shkumbin, és basada més sobre el factor lingüístic que sobre l’antropològic Hi ha una certa influència dels valacs a l’Epir i dels serbis i búlgars en algunes regions de l’interior, mentre que la dominació turca deixà escasses traces en els caràcters antropològics Des de la meitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina