Resultats de la cerca
Es mostren 3678 resultats
Pere Mayor i Penadés
Política
Polític.
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València Vinculat de ben jove al nacionalisme cultural i polític, entre el 1987 i el 1991 fou diputat a les Corts Valencianes, i entre el 1991 i el 1995, tinent d’alcalde a l’ajuntament d’Ontinyent i conseller de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida El 1989 fou nomenat secretari general de la Unitat del Poble Valencià, càrrec que mantingué fins a la creació del Bloc Nacionalista Valencià BNV El 1998, en crear-se aquesta organització, fou elegit portaveu i proclamat candidat a la presidència de la Generalitat…
Alfonso Guerra González

Alfonso Guerra
© RTVE
Política
Polític andalús.
De família obrera, es llicencià en lletres i milità clandestinament en el socialisme des del 1960 Impulsor, amb Felipe González , de la renovació del Partido Socialista Obrero Español PSOE a l’exili, a partir del 1975 esdevingué el màxim artífex de la reconstrucció organitzativa del partit i el guardià de la disciplina interna d’aquest Diputat per Sevilla 1977, 1979, 1982, 1986, 1989 i vice-secretari general del PSOE, s’ha distingit per la seva oratòria agressiva i per un inequívoc decantament esquerranista Al desembre del 1982 ocupà la vicepresidència del govern espanyol, càrrec que dimití…
Margarida de Montferrat
Història
Comtessa d’Urgell, segona muller de Pere II d’Urgell (vers el 1378).
Era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d’Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III Fou mare del comte Jaume II d’Urgell, i, vídua 1408, l’influí en el govern comtal i en la seva pretensió al tron reial, arran del compromís de Casp 1412 Hom li atribueix d’ésser instigadora de la rebellió del seu fill contra Ferran I de Catalunya-Aragó 1413, que acabà amb la rendició de Balaguer i l’empresonament de Jaume d’Urgell Li foren confiscats els béns tanmateix, el rei atorgà, a ella i a les dues filles solteres, 5 000 florins anuals 1414 Residí a Saragossa i a Morella, on ordí una…
John Ruskin
John Ruskin
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Política
Escriptor anglès que dugué a terme una àmplia obra escrita i una intensa activitat política com a reformador social i moralista.
Entre aquests escrits cal esmentar Unto This Last 1862 sobre els principis de l’economia política Però és en el camp de la teoria i la crítica de l’art on tingué més transcendència i repercussió Defensor, des del 1851, dels prerafaelites —grup amb el qual mantingué una relació estreta—, revalorador de l’obra de William Turner, escriví alguns dels texts fonamentals de la segona meitat del segle XIX Modern Painters 1843, The Seven Lamps of the Architecture 1849 i The Stones of Venice 1851, text que acabà gairebé amb el neohellenisme de l’Amèrica del Nord i d’Europa substituint-lo…
Leonid Kravčuk
Política
Polític ucraïnès.
Ingressà al Partit Comunista Ucraïnès PCU el 1960 i accedí al comitè central del partit el 1970 Fou cap del departament de propaganda del PCU 1980-88 i del departament d’ideologia 1988-89 Diputat del soviet suprem ucraïnès 1990-91 i conseller d’estat de l’URSS 1991 Quan el parlament ucraïnès aprovà el juliol del 1990 la declaració de sobirania fou elegit president del parlament, lloc en què fou confirmat el desembre del 1991 El setembre del 1993 cedí la flota de la mar Negra a Rússia, la qual cosa provocà la dimissió del primer ministre, Leonid Kučma, càrrec que assumí personalment Kravčuk En…
Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya
Arqueologia
Història
Militar
Militar i arqueòleg.
Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia…
L’Aureneta
Setmanari
Setmanari en català publicat a Buenos Aires en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).
Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P Aleu, fou la primera publicació periòdica en català a l’Amèrica del Sud A la primera època 1876-77, se'n publicaren 67 números Els articles eren texts literaris i informació diversa sobre Catalunya Hi collaboraren Pantaleó J Deu, Antoni Suñol, M Dausa Ferrer i Artur Masriera Publicà, el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer abans de sortir-ne l’edició barcelonina La segona època de la revista 1878-80, amb el subtítol Revista Catalana Surt los diumenges publicà 52 números Dirigida també per Aleu, mantingué en aquesta etapa…
Asociación Nacional de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos
Associació fundada l’any 1949 a Madrid.
Té una delegació a Barcelona, de la qual fou primer president JE Martínez i Ferrando, i que incorporà els antics membres de l’Agrupació Escola Bibliotecàries i l’Agrupació de Bibliotecàries de Catalunya, suprimides el 1939 L’ANABA forma part de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris A partir de la dècada de 1970 el seu butlletí anà incorporant treballs científics i es convertí en una revista professional, si bé mantingué el mateix títol, Boletín de la ANABA A partir del 1978 l’entitat passà a denominar-…
Sauli Väinämö Niinistö
Política
Polític finlandès.
Advocat de professió, fundà despatx propi Inicià la carrera política a l’Ajuntament de la seva ciutat el 1977, i el 1987 fou elegit diputat per primer cop al Parlament finlandès L’any 1995 fou nomenat ministre de justícia en el Govern de Paavo Lipponen, però l’any següent passà a ocupar la cartera de finances, que mantingué fins el 2003 en els dos mandats de Lipponen El 2006 fou candidat a la presidència del seu partit, el conservador Partit de Coalició Nacional que presidí en 1994-2001, però fou derrotat per Tarja Halonen Del 2007 al 2011 fou portaveu de l’oposició al Parlament…
Camil Soula
Metge occità.
Féu estudis a la Universitat de Tolosa, on es doctorà i de la qual fou catedràtic de farmacologia i fisiologia després fou catedràtic de fisiologia del treball a la Universitat de París Publicà diversos treballs sobre fisiologia de la melsa, el paper de la colesterina, el metabolisme intermediari dels glúcids i l’equilibri neurovegetatiu, i participà en la redacció de grans tractats enciclopèdics de biologia general i de fisiologia Mantingué estretes relacions amb els seus collegues catalans, collaborà a La Medicina Catalana , en els Treballs de la Societat de Biologia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina