Resultats de la cerca
Es mostren 3055 resultats
jocs florals
Literatura
Certamen literari que, com a fruit del refinament cultural de la cort de Provença, fou instituït a Tolosa per a premiar les més altes virtuts poètiques.
Sembla inspirat en les festes celebrades a Roma, al final del mes d’abril, en honor de la deessa Flora El 1323 fou fundada a Tolosa la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors per a la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana el primer certamen tingué lloc pel maig del 1324 —fou premiat amb la viola d’or Arnaud Vidal de Castelnaudari—, i, en progressiva disminució des del s XV, encara se celebraven jocs florals el 1484 Hom seguia, com a norma dels mantenidors i els participants, el codi gramatical i poètic redactat pel jurista tolosà Guilhem Molinièr, del qual féu…
olivó
Agronomia
Fruit de l’olivera borda o ullastre, més petit i menys carnós que l’oliva, no comestible i que no serveix per a extreure’n oli.
suc
Líquid contingut en certs teixits de cossos organitzats (la carn, el fruit de certes plantes, etc), d’on hom pot extreure’l per pressió, cocció, etc.
cultura
Antropologia cultural
Conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseix com a fruit d’estudi i lectures, de viatges i experiència, etc.
Quan es tracta d’una cultura no especialitzada hom parla també de cultura general
emanació
Filosofia
Procés en què un ésser en produeix un altre d’inferior com a fruit de la pròpia abundància i sense perdre res de la seva perfecció.
Canonitzada per Plotí i el neoplatonisme, la doctrina de l’emanació s’oposa a la de la creació, en el sentit que l’acte d’emanar pressuposa una realitat a partir de la qual és causat el nou ésser En la mesura que no comporta una radical separació entre el diví i l’emanat, l’emanació té una mútua afinitat amb el panteisme, i hom pot dir que, com a sistema, tendeix a suprimir en el real la historicitat i la llibertat pròpiament dites
fills de la promesa
Bíblia
Per oposició als descendents naturals d’Abraham, segons Pau, tots els qui tenen fe, jueus o no, els quals, com Isaac, són fruit d’una benedicció.
guaiaba
Alimentació
Botànica
Fruit del guaiaber, de figura globosa, ovoide o piriforme, de pell groguenca i de carn blanca, groga o rosada, que és menjat cru o en compota.
Join European Torus
Instal·lació destinada a la investigació de la fusió nuclear, fruit d’una col·laboració, endegada el 1978, entre l’Euratom, la Comunitat Econòmica Europea, Suècia i Suïssa.
Consisteix en un sistema de confinament del plasma gas de partícules carregades amb què hom assoleix les elevades temperatures 100 milions de graus necessàries per a produir la fusió nuclear La installació és situada a Culham Gran Bretanya
Les euforbiàcies
Euforbiàcies 1 Euphorbia helioscopia a aspecte general x 0,5 b detall d’un ciati amb la càpsula tricoca en fase de maduració i els estams ja despresos x 3 c quatre fases en la maduració d’una flor masculina del ciati x 10 2 Euphorbia segetalis detall d’un ciati amb la flor femenina, les masculines i les glàndules en forma de « croissant » x 3 3 Melcoratge Mercurialis annua a fragment d’un peu masculí amb les inflorescències espiciformes allargades x 0,5 b detall d’una flor masculina x 3 c detall d’un estam x 14 d fragment d’un peu femení x 0,5 e aspecte del fruit cobert de pèls rígids,…
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’història, en…