Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
Maria Girón
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla del ric home Gonzalo Ruíz Girón Vídua de Martín Alfonso, fill illegítim d’Alfons IX de Lleó, de qui fou segona muller, es casà 1273 amb el comte Ponç I d’Urgell Residí a Burgos 1239-53, amb el seu fill Àlvar, futur comte d’Urgell
ducat de Feria
Història
Títol senyorial concedit amb la grandesa d’Espanya, el 1567, a Gómez Suárez de Figueroa i Fernández de Córdoba (mort el 1571), cinquè comte de Feria, comanador de Sant Jaume, conseller d’estat i guerra i ambaixador a Anglaterra, on es casà amb lady Jane Dormer.
Llur fill i segon duc, Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer , i el fill d’aquest, Gómez Suárez de Figueroa y de Mendoza , ocuparen diverses lloctinències a la corona catalanoaragonesa El títol passà als Fernández de Córdoba-Figueroa, marquesos de Priego i després ducs de Medinaceli
Harald II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (~940-~986).
Fill de Gorm el Vell, consolidà el regne danès Estengué la sobirania danesa al sud de Noruega i rebutjà els vendes fins a l’Oder Afavorí la cristianització del seu regne Derrotat pel seu fill Sven, al cap d’un grup de nobles rivals, morí en combat
Vlad II de Valàquia
Història
Gospodar de Valàquia (1436-42 i 1443-47).
Fill de Mircea II el Vell, intentà d’afrontar el domini turc Amb l’ajut del voivoda de Transsilvània, Iancu de Hunedoara, i més tard amb la del rei Ladislau V d’Hongria, obtingué algunes victòries sobre els otomans Fou succedit pel seu fill Vlad III
Perdicas II
Història
Rei de Macedònia (~450-419 aC).
Fill d’Alexandre Filhellè, en morir aquest aconseguí d’apoderar-se de tot el regne lluitant contra els seus germans Aliat d’Esparta, combaté Atenes i afavorí la rebellió de les ciutats de la Calcídica En morir, deixà al seu fill Arquelau un regne sòlidament constituït
heretament
Dret català
Modalitat de successió paccionada.
Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana visigothorum i…
comtat de Sussex
Història
Títol creat al s XI, el primer titular conegut del qual és Roger de Montgomery (mort el 1094), creat comte el 1067 i agraciat amb una bona part de les terres de Sussex.
La creació formal del comtat, però, tingué lloc l’any 1141 a favor de William d’Aubigny mort el 1176, casat amb la vídua —Adelaida— del rei Enric I Els seus descendents generalment empraren el títol de comtes d’Arundel comtat d’Arundel El 1243 revertí a la corona per manca de descendents del cinquè comte, però els Warenne, comtes de Surrey, se'n titularen un quant temps El 1529 fou concedit de nou a Robert Radclyffe mort el 1542, sisè comte, els descendents del qual el tingueren fins a la mort de l’onzè comte, el 1643 Fou de nou atorgat el 1644 a Thomas Savile mort vers el 1659, que fou el…
Santmartí

fototeca.cat
©
Llinatge feudal català que prengué el nom del fet de senyorejar el castell de Sant Martí Sarroca.
El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí mort abans del 994, magnat del comte Ramon BorrellI de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem I de Santmartí mort el 1010, que morí en l’expedició comtal a Còrdova La seva hereva fou Dispòsia de Santmartí morta abans del 1032, filla seva, primera muller del magnat Mir Geribert , senyor d’Olèrdola, la qual feu hereu llur fill, Guillem II de Santmartí ,…
Roger III de Comenge
Història
Comte de Comenge.
Fill d’Arnau III de Comenge, el succeí pels volts de l’any 1073 Aquest any, ja com a comte, demanà a l’abat Hug de Cluny l’adhesió de l’abadia de Lezat a la reforma cluniacenca Fou succeït per Bernat I, fill del seu segon matrimoni
Cruïlles
Castell dels Cruïlles, a Peratallada
© Fototeca.cat
Llinatge de l’estament noble del Principat de Catalunya, que prengué el nom del seu domini originari de Cruïlles (Baix Empordà).
Els Cruïlles línies troncal i de Rupit © Fototecacat El primer individu de la línia troncal documentat amb aquest nom fou Humbert de Cruïlles 1136 tanmateix, sembla que en poden ésser considerats antecessors directes un Gilabert I, que testà el 1035, el seu fill Jofre I o Gaufred , que vivia entre el 1035 i el 1062, Jofre II, que anà amb Ramon Berenguer III a Mallorca 1114, i Guerau 1125, potser pare d’Humbert de Cruïlles El fill d’aquest darrer, Gilabert II de Cruïlles , sembla que anà a l’expedició d’Almeria 1147 Seguiren els seus fills Gastó de Cruïlles mort el 1229 i Galceran de Cruïlles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina