Resultats de la cerca

Els orígens del castell i de la parròquia de Rocacorba es confonen La data més antiga que tenim del lloc és la del 1065 quan és citat amb el nom de “rocha curva” , en un testament de Guillem Guifré que es conserva a l’arxiu catedralici El 1130 consta que el cavaller Rodball de Rocacorva i els seus fills pagaven delme pel mas Coll a l’església de Pujarnol A aquest Rodball de Rocacorba, el seguí el seu fill Berenguer, casat amb una tal Flos És a aquest Berenguer que fa referència també la concòrdia que se signà, per la qual es redimien a dos sous anuals el cens d’un porc que aquell devia pagar…

Installada a Valls Alt Camp des de la fi del s XVII, es destacà al s XVIII pel fet de donar als mossos d’esquadra els seus cinc primers comandants en cap Pere Anton Veciana i Rabassa 1704, fill de Josep Veciana i Moles , filipista durant la guerra de Successió, batlle de Valls i fundador d’aquest cos policíac, fou succeït en ambdós càrrecs pel seu hereu Pere Màrtir Veciana i Civit , que fou succeït, per part seva, pel seu fill Felip Veciana i Dosset Valls, Alt Camp ~1735 — 1789 des del 1762 després d’haver-ne estat caporal des de l’edat de deu anys, casat 1755 amb Maria de Miró i Bover, de…

A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…

Entre altres membres, cal fer esment de Segimon II de Transsilvània 1544-1608, príncep des del 1607, en què succeí el príncep Esteve II, del llinatge dels Bocskay, i abdicà el 1608 a favor de Gabriel Báthory El seu fill Jordi II de Transsilvània 1593-1648, príncep del 1630 al 1648, continuà amb la política protestant i antiaustríaca del seu predecessor, s’alià amb França i Suècia, atacà Hongria i obtingué de l’emperador Ferran III, per la pau de Linz 1645, el reconeixement de la llibertat de culte protestant a Transsilvània El 1648 intentà, sense èxit, de fer elegir el seu fill Segimon…

Assolí el govern de la ciutat cap al 1260, quan Leonardo Della Scala, dit Mastino I assassinat el 1277, esdevingué podestà del popolo Ell i els seus successors — Alberto I Della Scala mort el 1301, germà seu, Bartolomeo I Della Scala mort el 1304 i Alboino I Della Scala mort el 1311, fills d’Alberto I— foren els forjadors de la senyoria veronesa, erigida en defensora de la menestralia enfront dels atacs de la noblesa foragitada de la ciutat Una nova etapa en la trajectòria dels Della Scala, caracteritzada per la temptativa de fer de llur senyoria l’estat hegemònic del nord d’Itàlia, s’obrí…

Aquest castell pertangué a la baronia de Castellví de Rosanes El terme de Voltrera és esmentat des del 996, però el castell no és documentat fins el 1027 n’era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví En fer testament el 1058 Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví, que l’hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue A la generació següent, el castell revertí de nou al llinatge troncal, ja que el…

Estudià a Suïssa i a Oxford, fins el 1942 Consellera política del seu pare, el pandit Nehru, arribà a la presidència del Partit del Congrés 1959 i fou ministra d’informació en el gabinet de Shastri, que succeí com a cap de govern el 1966 Consolidà la seva posició en les eleccions generals de l’any 1967 i en les del 1971 El 1975, però, fou declarada culpable de corrupció electoral per un tribunal Com a resposta, decretà l’estat d’emergència, posà fora de la llei les activitats polítiques, empresonà centenars d’opositors al seu règim i incorporà el seu fill Sanjay a les tasques de reconstrucció…

Els seus orígens són coneguts a partir del s XIII amb Ednyfed Fychan mort el 1246, que vivia a l’illa d’Anglesey, però la fortuna dinàstica de la família fou establerta per Owen Tudor mort el 1461, un aventurer, fill de Marudedd ap Tudor , que es casà amb Caterina de França , vídua d’Enric V d’Anglaterra Perseguit per Humfred, duc de Gloucester, oncle i regent d’Enric VI, jove fill de Caterina, Owen es refugià a Galles en arribar a la majoritat Enric VI fou rehabilitat Durant la guerra de les Dues Roses 1455-85 lluità a favor de la dinastia de Lancaster la causa d’Enric VI, però fou executat…

Té l’origen en el duc Ernest August de Brunsvic-Calenberg, mort el 1698, que el 1658 es casà amb la princesa Sofia del Palatinat, hereva d’Anglaterra, i el 1692 rebé el títol d’elector de Hannover i tresorer de l’Imperi Ernest August I de Hannover Llur fill, l’elector Jordi I de Hannover mort el 1727, duc de Lüneburg, heretà el tron d’Anglaterra el 1714 Jordi I d'Anglaterra En morir sense fills 1837 el rei Guillem I de Hannover Guillem IV d’Anglaterra , per causa de la llei sàlica, Anglaterra passà a la seva neboda, la reina Victòria I, darrera representant de la dinastia en…

Al final del s XIII adquirí el vescomtat de Benauges Gascunya Joan I de Grailly , senyor de Grailly, vescomte de Benauges i Castilhon, que era senescal de Guiena pel rei EduardI d’Anglaterra al moment del desafiament entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou 1283, tenia ordres del rei anglès de no permetre l’encontre i de lliurar la ciutat al rei de França Malgrat tot, Pere II es presentà al camp disfressat i al final es donà a conèixer al de Grailly El seu fill i successor Joan II de Grailly es casà amb Blanca de Foix Llur fill Pere I de Grailly , vescomte de Benauges 1336,…