Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Martí IV
Cristianisme
Nom que adoptà Simon de Brie en esdevenir papa (1281-85).
Legat pontifici a França, menà les negociacions que asseguraren a Carles d’Anjou la corona de Nàpols, gràcies a la influència del qual aconseguí el pontificat Excomunicà 1282 i desposseí oficialment 1283 Pere II de Catalunya-Aragó quan aquest ocupà Sicília Impulsà així la croada contra Catalunya Molt dependent de la política francesa, excomunicà també 1281 l’emperador Miquel Paleòleg, fet que anullà la unió de les esglésies aconseguida en el concili II de Lió 1274 Amenaçat pel poble romà, es refugià a Perusa
Gustau I de Suècia
Història
Rei de Suècia (1523-60), el primer de la dinastia dels Vasa.
Presoner dels danesos, el 1519 fugí a Suècia, on dirigí la lluita d’emancipació Després de l’expulsió dels danesos fou proclamat rei pel Riksdag de Strängnas 1523 Convertit al luteranisme, confiscà els béns de l’Església Catòlica per pagar les despeses de la guerra d’alliberament Practicà una política centralitzada, i reprimí els avalots populars Dalecàrlia, 1533 Convertí Suècia en un estat monàrquic hereditari Örebro, 1540 per línia masculina 1544 Signà tractats amb França 1544 i amb Rússia, que, juntament amb un exèrcit permanent i una forta armada, asseguraren la integritat…
Gustau II Adolf de Suècia
Història
Rei de Suècia (1611-32), fill i successor de Carles IX.
Acabà les guerres contra danesos pau de Knäred, 1613 i russos pau de Stolbova, 1617, que li asseguraren la possessió d’Ingria, Estònia i la Carèlia oriental S'apoderà, a més, de Livònia, Curlàndia i Meddenburg Atacà Polònia i ocupà Riga, Dorpat 1621 i els ports de la Prússia occidental 1625 En política interior impulsà l’ensenyament, amb la creació d’escoles gratuïtes i universitats Abo Dorpat Creà el tribunal suprem 1624 i reformà l’exèrcit Lluità en la guerra dels Trenta Anys a favor dels prínceps protestants, en canvi d’un subsidi tractat de Bärwalde signat amb França, 1631, i…
guerres messèniques
Història
Conflictes bèl·lics originats durant els segles VIII-VII aC que asseguraren el predomini d’Esparta sobre Messènia.
En realitat, les conflagracions foren dues, en la darrera de les quals és sabut que els espartans foren encoratjats a la lluita pel poeta Tirteu Hom parla també d’una tercera guerra messènica, esdevinguda vers el 464 aC amb motiu del terratrèmol que devastà la Lacònia i que empitjorà les relacions entre Atenes i Esparta
Josep Maria Cruzet i Sanfeliu
Josep Maria Cruzet i Sanfeliu
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
De jove fou un dels fundadors del grup catalanista El Roure El 1924 fundà, amb Antoni López i Llausàs i Manuel Borràs, la Llibreria Catalònia, a Barcelona Durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a França i a Sant Sebastià El 1943, amb tenacitat, reprengué les edicions en català, unes de les primeres autoritzades després de la guerra, que permeteren la lenta formació d’un nou públic de lectors en català i asseguraren una certa continuïtat Creà l’ Editorial Selecta 1943 i les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” 1950 i “Enciclopèdia Catalana” 1955, de l’editorial AEDOS…
,
pelagianisme
Cristianisme
Doctrina de Pelagi, que parteix d’un optimisme natural quant a la capacitat absoluta de la voluntat per a evitar el mal i fer el bé meritori.
La gràcia té una eficàcia només exemplar i pedagògica, és a dir, és un ajut extrínsec per a obrar més fàcilment el bé, però de cap manera no és necessària en ordre a la salvació i al mèrit sobrenatural D’aquí ve la concepció peculiar del pecat original tothom peca en el mal exemple d’Adam nega, doncs, la necessitat del baptisme dels infants Nega igualment l’eficàcia de la penitència, de la pregària, etc Celestí, a Cartago, i altres deixebles ajudaren a la difusió de la doctrina arreu de l’imperi Romà i a la formació de grups de seguidors Pelagi sabé defensar-se dels atacs de Jeroni —el primer…
Julia Eileen Gillard

Julia Eileen Gillard
© The University of New England
Política
Política australiana d’origen gal·lès.
Emigrà amb la seva família a Austràlia l’any 1966 Graduada per la Universitat de Melbourne en dret i arts 1986, durant els seus anys d’estudiant s’uní al Partit Laborista i, a partir del 1983, fou membre de la Unió Australiana d’Estudiants Del 1987 al 1998 treballà en un despatx d’advocats especialitzat en dret laboral i industrial Diputada al Parlament australià des del 1998, com a membre del Partit Laborista a l’oposició encapçalà diversos ministeris “a l’ombra” En guanyar les eleccions el Partit Laborista l’any 2007, fou nomenada vice-primera ministra i ministra d’Educació, Ocupació i…
Sant Miquel del Fai

Vista del monestir del Fai
SBA73 (CC BY-SA 2.0)
Priorat
Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai) del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situat a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que es precipiten en cascades, el darrer sobre l’església romànica, construïda en una profunda balma (el Fai).
L’edifici L’església de Sant Miquel del Fai és l’església troglodítica més gran del país Es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, situada als peus i a continuació de l’església L’edifici fou ampliat i modificat en època gòtica, però conserva d’època romànica bona part de la façana sud En aquest mur s’obre la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada per una arquivolta i dues columnes amb capitells senzills decorats amb relleus de…
Les revistes especialitzades
L’aparició d’una premsa artística catalana és un fenomen que pertany precisament a aquest període, ja que no es consolidà fins al triomf del Modernisme En anys anteriors, si bé hi havia hagut intents de publicar revistes d’art, no havien tingut gaire continuïtat Cal no confondre les revistes illustrades vuitcentistes, com “La Ilustración Artística”, o les revistes satíriques plenes de caricatures de grans dibuixants, com “La Campana de Gràcia” o “Papitu”, amb les veritables revistes d’art “Pèl & Pioma”, cartell, R Casas, sd RM “Pèl & Ploma” 1899-1903 —que seguia “Luz” 1897-98, bé que…
conquesta de Sardenya
Història
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina