Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1853-79).
Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…
Sebastià Estradé i Rodoreda
Literatura
Advocat i escriptor.
Doctor en dret i diplomat en enginyeria industrial i elèctrica Especialista en dret de l’espai, publicà la primera tesi doctoral d’aquesta temàtica a l’Estat espanyol El derecho ante la conquista del espacio ,1964 Autor de nombrosos llibres tant en català com en castellà, publicà, entre d’altres, narracions — Una guerra civil 1961, El planeta que podía ser santo 1967, El planeta que no quiso morir 1967, Formas diferentes 1972, Una ciudad en el infierno 1973, El planeta Siva 1982, Navidad en la luna 1982, Con buena educación 2003 i De tants colors 2006— novella juvenil — Alarma en 1965, 5…
,
Miquel Estradé i Ciurana
Literatura catalana
Assagista i traductor del grec.
Vida i obra Ingressà com a postulant al monestir de Montserrat el 1942 i fou ordenat de monjo el 1948 Fou consiliari de la revista “Germinabit”, collaborà a Serra d’Or des de l’inici i, també, a “Qüestions de Vida Cristiana”, “Catalunya Cristiana”, “Foc Nou” i “Saó” La seva producció literària s’inicià amb l’estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir 1960, al qual seguiren un gran nombre de publicacions de reflexió espiritual, de vivor i profunditat amable, un dels eixos de la qual fou la seva preocupació pels joves Publicà els dos reculls d’homilies Pels camins de l’Evangeli…
Miquel Estradé i Ciurana
Literatura
Escriptor.
Monjo de Montserrat a partir del 1942, fou ordenat el 1948 Collaborà des dels inicis a Germinabit , Serra d’Or i, des del 1976, a la revista Foc Nou Aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves 1965 i Anar a fons 1970 Publicà els dos reculls d’homilies Pels camins de l’evangeli 1962 i Evangeli enfora 1973i el suplement a Déu és amor Homilies sobre la primera carta de sant Joan de sant Agustí 1999 Traductor de les Cartes de sant Ignasi d’Antioquia 1966, de la Vida de sant Pacomi , i de la Carta a Proba , autor d’un estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona 1960 i…
Ignasi d’Antioquia
Cristianisme
Bisbe i pare apostòlic, dit el Teòfor.
Bisbe d’Antioquia, fou conduït a Roma sota Trajà ~107 per tal de respondre-hi de l’acusació de cristianisme, i hi morí màrtir Durant el viatge adreçà set cartes a diverses esglésies i a Policarp d’Esmirna, testimoniatge singular d’una personalitat carismàtica de l’Església primitiva Aquestes cartes, segurament interpolades per algun autor posterior, han estat traduïdes al català per M Estradé La seva festa se celebra el 17 d’octubre
Joan Baptista Domènech i Artau
Economia
Literatura
Escriptor i industrial vitivinícola.
Installat des de jove a l’Argentina, residí a Mendoza i San Juan Ocupà alts càrrecs en una companyia d’importació Collaborà a la premsa, especialment amb treballs de crítica d’art tingué contacte amb el pintor Ramon Subirats El 1933 s’installà definitivament a Xile Juntament amb el seu germà Salvador Domènech i amb Manuel Garriga i Parès, creà una indústria vitivinícola, la Sociedad Vinícola Domènech y Cía Ltda Estigué vinculat a una penya d’artistes xilens i catalans, entre els quals cal esmentar el compositor i pianista Eduard Estradé Fou president del Centre Català de Valparaíso 1937-38,…
premi Andròmina
Premi literari en llengua catalana en la categoria de narrativa que s’atorga a València des de 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc" , d’ Amadeu Fabregat 1974 Els cucs de seda , de Joan Francesc Mira 1975 Matèria de Bretanya , de Carmelina Sánchez-Cutillas 1976 Ramona Rosbif , d’ Isa Tròlec JB Mengual i Llull 1977 Rondalla del retorn , de Josep Piera 1978 desert 1979 Crim de Germania , de Josep Lozano 1980 Honorable Mister R , d’ Ignasi Riera 1981 Àmbit perdurable , de Rafael Ventura i Melià 1982 Ducat d’ombres , de Joan M Monjo 1983 Calidoscòpic , de Celm Claver 1984 Mamilla, encara , de…
germana de la Sagrada Família
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada el 1859 a la Seu d’Urgell per Anna Maria Janer i Anglarill i el bisbe Josep Caixal i Estradé.
Es dedica a l’ensenyament Obtingué l’aprovació definitiva de la Santa Seu el 1906
Serra d’Or
Portada del primer número de Serra d’Or (segona època)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada pel monestir de Montserrat des del 1959 i integrada a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, degana de la vigent premsa cultural de Catalunya.
Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a oferir…
,
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega la documentació dels fons anteriors al 1750 de la província Tarraconense, la taula arquebisbal, la cúria eclesiàstica i les parròquies de l’arxidiòcesi, creat el 1920 pel cardenal Francesc Vidal i Barraquer.
La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de centralització fou…