Resultats de la cerca

Marca de Casimir Volart 1899 Casimir Volart desenvoluparà una fàbrica de blondes que el seu fill Ramon més tard mecanitzarà La mantellina és una peça fina que porten les dones per cobrir-se el cap Són blondes de fil de seda, si són de qualitat Al final del segle XX se’n veuen molt poques, però des del segle XVII fins a la meitat d’aquest era una peça absolutament ordinària i de gran consum El 1857 es constituí a Barcelona la societat Campmany i Volart, formada per Ramon Campmany i Casimir Volart, que es dedicà a confeccionar-ne artesanalment Com els dos fabricants de blondes anteriors, feien…

Començà a usar-se al segle XVII, s’estengué durant la segona meitat del segle XVIII i esdevingué molt corrent durant la primera meitat del segle XIX Passà després a ésser de blonda i de randes, cosa que contribuí a un gran desenvolupament de la seva producció, els centres més importants de la qual foren Almagro i Catalunya Durant la segona meitat del segle XX el seu ús decaigué i amb prou feines és portada avui dia

La lligadura ha servit, a part la seva possible utilitat pràctica, per a manifestar un estatus social i per a marcar diferències jeràrquiques així, els caps, bruixots i sacerdots de les tribus primitives la usaren com a símbol de poder, i és el mateix la corona dels reis i el casc militar, malgrat les seves finalitats pràctiques Molts pobles de l’Àfrica utilitzen les pells d’animals Les plomes foren usades pels amerindis, i ho han estat per la civilització occidental, tant en la indumentària femenina com masculina, ja com a ornament dels capells o dels cabells directament La perruca fou…

El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…

Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…

El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…

Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…

Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…

Antecedents Els inicis de la mecanització de la indústria del gènere de punt se situen a l’Anglaterra del final del segle XVI Als principals centres manufacturers anglesos de l’època, l’augment de la demanda del teixit de punt estava començant a esgotar el subministrament de teixidors manuals necessaris per a realitzar la producció Fou en aquest context que, a la localitat anglesa de Nottingham, William Lee inventà el 1589 el primer teler per a produir mitges de punt, que va tenir una influència decisiva en el futur de la indústria del gènere de punt La primera màquina d’agulla de bec o de…