Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
consistori
Literatura
Agrupament de set membres o mantenidors, encarregat d’examinar les composicions concursants als jocs florals
i d’emetre’n un veredicte.
El Consistori dels Jocs Florals de Barcelona fou considerat en el seu inici 1859 una restauració del Consistori de la Gaia Ciència , que havia estat fundat per Jaume Marc i Lluís Averçó l’any 1393 sota la protecció de Joan I, imitant l’estructura de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, creada l’any 1323 a Tolosa, al Llenguadoc, amb el propòsit de mantenir la poesia trobadoresca, raó per la qual els membres —cinc burgesos, un teòleg i un noble— foren anomenats mantenidors Als restaurats Jocs Florals de Barcelona, el mantenidor president tenia al seu càrrec el…
Jocs Florals de Barcelona
Els mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona del 1917 dictant el veredicte; d’esquerra a dreta: J. Franquesa, J. Gudiol, Víctor Català (presidenta), M. Rodríguez, M. Folch i Llorenç Riber
© Fototeca.cat
Certàmens poètics anuals instituïts a Barcelona el 1859.
Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…
,
bakhšy
Música
Cantant, músic, rendallaire i poeta popular turcman; acompanyava els cants i les narracions amb la duta’y
, instrument de dues cordes.
Tingueren una gran importància com a creadors i mantenidors de la tradició poètica oral de Tucmènia
jocs florals
Literatura
Certamen literari que, com a fruit del refinament cultural de la cort de Provença, fou instituït a Tolosa per a premiar les més altes virtuts poètiques.
Sembla inspirat en les festes celebrades a Roma, al final del mes d’abril, en honor de la deessa Flora El 1323 fou fundada a Tolosa la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors per a la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana el primer certamen tingué lloc pel maig del 1324 —fou premiat amb la viola d’or Arnaud Vidal de Castelnaudari—, i, en progressiva disminució des del s XV, encara se celebraven jocs florals el 1484 Hom seguia, com a norma dels mantenidors i els participants, el codi gramatical i poètic redactat pel jurista tolosà Guilhem Molinièr,…
Jocs Florals de Lo Rat Penat
Certàmens poètics instituïts per Lo Rat Penat el 1879 que se celebren anualment a València.
Ja el 1859 Marià Aguiló havia organitzat un certamen literari, on foren premiats Víctor Balaguer, Teodor Llorente i Vicent WQuerol Bilingües des del principi —d’acord amb la trajectòria política i cultural de l’entitat organitzadora—, esdevingueren molt aviat un acte social, únic signe d’activitat de Lo Rat Penat Entre els mantenidors cal citar Fèlix Pizcueta 1879, Víctor Balaguer 1880, Ciril Amorós 1888, Francesc Pi i Margall 1891, representat per VBlasco i Ibáñez, Lluís Cebrian i Mezquita 1892, Joan Alcover 1900, Josep Sanchis i Sivera 1902, Teodor Llorente 1905, Rafael…
Guilhem Molinier
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Els mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència li encomanaren la redacció d’un codi gramatical, versificatori i retòric que servís de norma als jutges que havien d’atorgar els premis literaris anuals Ajudat per alguns collaboradors o consellers, entre els quals Bartolomieu Marc, redactà les extenses Leys d’amors , que recullen els aspectes formals de la poesia trobadoresca, defineixen amb gran minuciositat gèneres i subgèneres i donen útils notícies sobre la llengua d’oc Se'n conserven tres redaccions la primera, en prosa, fou escrita entre el 1328 i el 1337 la segona n'és un…
garrotín
Música
Gènere del cant flamenc.
D’origen incert, presumiblement procedent del folklore asturià, que es degué estendre per la península Ibèrica durant el segle XIX La comunitat gitana de Catalunya —concretament, la compresa entre Lleida Segrià i Valls Alt Camp— el degué assumir com a propi i, de fet, en foren els principals mantenidors i el feren arribar al seu moment daurat a principi del segle XX Les seves estrofes, de to burlesc o irònic, estan formades en català per quatre versos heptasíllabs —el segon i el quart rimen entre si— Entre estrofa i estrofa s’hi intercala una tornada que fa referència al propi…
bertsolari
Literatura
Poeta popular basc que improvisa versos, a vegades sobre temes musicals folklòrics.
La majoria dels bertsolariak són llauradors o menestrals, i han estat al llarg del temps els mantenidors de la literatura popular basca, han constituït veritables arxius de cançons i de poemes, han gaudit de gran prestigi i han arribat a vegades a nivells de categoria literària Cada dos anys són organitzats certàmens, que reuneixen una extraordinària afluència d’espectadors, en els quals els bertsolariak competeixen entre ells Han estat famosos Otxalde, Arrossagaray, dit Borddale, Larralde, dit Bordachuri, Mattin Irabola que no sabia de llegir ni escriure, Dibarrart, Xenpelar…
grup d’edat
Antropologia
Classificació dels membres d’una societat per criteris d’edat.
És un concepte de significació social en la mesura que l’estatus de la persona canvia a través del cicle de vida Es fa la distinció entre graus d’edat i classes d’edat Els graus d’edat són estadis a través dels quals els individus passen durant el seu cicle de vida Les classes d’edat són categories de persones unides per l’edat En les societats pastorals de l’Àfrica de l’est els grups d’edat són un element crucial de la seva estructura social Els massais, per exemple, tenen un sistema social i polític basat en l’edat Els joves, després d’ésser iniciats són posats a part com a guerrers durant…
Melcior de Bou i de Margarit-Biure
Literatura catalana
Escriptor i erudit.
Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en…
,