Segons els seus criteris fundacionals, exposats per Frederic Udina i Martorell en la presentació del primer número, la revista pretenia publicar algunes de les contribucions del Curs d’Estudis Medievals organitzat anualment per l’esmentat Institut. Amb el temps, aquesta orientació inicial s’ha anat ampliant, i ha passat a ser un recull d’investigacions dels membres de l’Institut i d’altres investigadors d’àmbit nacional i internacional. Hi destaquen algunes contribucions de medievalistes de reputació internacional, com Robert I. Burns, Geo Pistarino i Charles-Emmanuel Dufourcq, Georges Duby, Henri Bresc, Philip J. Banks, Thomas N. Bisson, Philippe Wolff, Martí de Riquer i Alberto Boscolo, a més de les contribucions habituals de Frederic Udina i Martorell, José Enrique Ruiz-Domènec, Rafael Conde, Blanca Garí i Victòria Cirlot. Els volums 7-10 (anys 1987-92) estan dedicats al professor Udina i Martorell, fet que palesa l’influx que, fins aleshores, tingué aquest historiador en l’orientació historiogràfica de la publicació; posteriorment també ha rebut la influència del també medievalista José Enrique Ruiz-Domènec, el qual ja havia aparegut com a codirector a partir del número 3 (1982). D’ençà del número 12 (1995) s’especifiquen els membres del consell assessor de la revista, entre els quals destaquen els medievalistes David Abulafia, Franco Cardini, Paul Freedman, Miguel Ángel Ladero i Martí Aurell. També s’hi inclouen, a partir del 1995, un bon nombre de ressenyes. La nota més específica de Medievalia, que es deixa notar sobretot en els primers fascicles, és potser l’intent de cercar la interdisciplinarietat entre la literatura i la història. Els darrers volums tenen una temàtica i una direcció metodològica força més variades, cosa que fa difícil trobar-hi una orientació unitària.