Fill d’Alexandre Galí. La seva participació en la Guerra Civil Espanyola com a oficial format a l’Escola de Guerra de la Generalitat marcà profundament la seva trajectòria intel·lectual i política posterior. El 1939 s’exilià a Mèxic, on fundà la revista Quaderns de l’Exili i amplià estudis d’arqueologia i antropologia. En retornar a Catalunya el 1948, prenent com a grans referents teòrics Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, impulsà el moviment CC (Crist Catalunya), de gran transcendència en la renovació del catalanisme polític de postguerra. Recollí aquesta experiència en Recalada 1948-1962 (1984). L’any següent inicià la publicació de la monumental sèrie Signe de contradicció, integrada per set llibres, dos dels quals (el segon i el tercer) s’apleguen en un mateix volum. D’acord amb l’ordre cronològic dels fets, els títols són: La Catalunya d’en Prat (1985), La Catalunya d’en Macià i L’avantguerra (2001), Aixecament i revolta (1999), L’exèrcit de Catalunya (1991), El X cos d’exèrcit i la caiguda d’Aragó (1994) i L’Ebre i la caiguda de Catalunya (1996). El conjunt, que supera amb escreix els dos milers de pàgines, constitueix la més extensa memòria personal del primer terç del s. XX. Especialment interessants són els quatre volums dedicats a la guerra civil per la seva extensió i detall, i per haver estat redactats per un testimoni que coneixia amb certa precisió la situació militar (era oficial d’estat major) i que havia basat el seu text en un dietari de l’època i no en la mera reconstrucció memorialística dels esdeveniments. La revista Relleu, que ell contribuí a impulsar, li dedicà monogràficament el número 55 (gener-març del 1998), on hi figura una autobiografia d’una vintena de pàgines.