En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga. Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena (1960)—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural. Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’Onomàstica. Ha rebut el Premi d’Honor Jaume I (1990), la Creu de Sant Jordi (1997) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Reus. Ha estat pioner dels estudis toponímics i n’ha impulsat i dirigit nombrosos treballs sobretot a les comarques del Camp. Els seus reculls, sovint amb llargues introduccions històriques i sociològiques a partir del 1985, es caracteritzen per un gran rigor formal i abundants anotacions documentals que ofereixen una interessant informació cronològica sobre la indústria, l’agricultura, el comerç i l’estructura urbana, de manera que són una font historiogràfica molt útil. Aprofitant una part d’aquest material ha escrit una aproximació al món viscut de Siurana de Prades, un recull de notes sobre pobles del Camp de Tarragona i una reconstrucció de les bases de l’economia antiga de Reus. És autor d’un manual d’història de toponímia de Catalunya i d’un estudi sobre els pous de neu a la comarca. Ha publicat la crònica de l’ensenyament del català a Reus sota el franquisme amb notícies sobre els actes culturals clandestins.
Entre la seva bibliografia cal destacar: Els topònims de la ciutat i del terme de Reus (1957), Els topònims del terme municipal del poble de la Mussara (1963), Els topònims del terme municipal del poble de Constantí (1968), Toponímia dels termes municipals i nuclis de la població de Castellvell del Camp i Almoster (1968), Toponímia de Vilaseca de Solcina i del seu terme municipal (1978), Toponímia del terme municipal de Vilallonga de Ter (1979, en col·laboració amb J. Pasqual i Pagès), Noms de lloc i de persones del terme de Prades (1985), Neveres pre-industrials (pous de neu) al Camp de Tarragona (1987), revisat i ampliat en El tràfic amb el fred al camp de Tarragona (segles XVI-XIX) (2002), Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus (1988), Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella del Montsant (1990, en col·laboració amb J.B. Espasa i Ballester), L’ensenyança de la llengua catalana, des de Reus, sota el franquisme (1994), Siurana de Prades (1995), Siurana de Prades. La terra i la gent (1998), Amb penyals d’un blau cansat... (Montsant, la Mussara, enllà per les muntanyes de Prades i alguna cosa més) (1998), Sobre inventaris de noms de lloc. Introducció metodològica (1989), revisat, reestructurat i ampliat en Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia (1999), Les places del mercat a la ciutat de Reus (Un assaig historicista) (1999), i Llenguatge endins. Un recorregut històric pels noms de lloc (2000).
Lectures
- “Homenatge a Ramon Amigó i Anglès”, Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, 84, 2001.
- MANENT, A.: “Ramon Amigó i la resistència cultural a Reus”, Semblances contra l’oblit. Retrat d’escriptors i de polítics, Destino, Barcelona 1990, p. 13-25.