Estudià cant amb el seu avi, Egon van Rijn. Una de les grans veus de la seva generació, debutà el 1955 com a Rosina (El barber de Sevilla), a l’Òpera de Brunsvic. El 1959 es presentà al Festival d’Ais de Provença com a Reina de la Nit (La flauta màgica). Cantant de poderosa presència escènica, el 1960 debutà a Bayreuth, on actuà durant les següents set edicions del festival i es consagrà com una de les grans heroïnes wagnerianes. El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant, de R. Wagner. També s’ha especialitzat en els personatges d’òperes de R. Strauss i en composicions d’autors del segle XX, com L. Janácek, A. Berg, I. Stravinsky o A. Reimann, i ha fet incursions en l’òpera italiana. El seu ampli repertori inclou també rols de coloratura i dramàtics, des de la Reina de la Nit a Klytemnestra passant per Salomé, Elektra, i els títols italians més importants, a més de les òperes de Janáček i la Lulu d’Alban Berg.
Ha cantat amb èxit en teatres d’arreu d’Europa i dels Estats Units. Des de la temporada 1967-68 ha cantat en diverses ocasions al Gran Teatre del Liceu, que el 2012 li concedí la seva Medalla d’Or; el 1999, oferí unes memorables representacions d’El cas Makròpulos, de L. Janácek. Estigué casada (1969-99) amb el director orquestral Christoph von Dohnányi.