Antoni Sumalla i Armengol

(Balaguer, Noguera, 31 d’agost de 1853 — Barcelona, 16 de juny de 1922)

Antoni Sumalla i Armengol

© Escola Pia

Religiós escolapi, professor d’idiomes moderns.

Biografia

S'allistà com a voluntari a l’exèrcit que lluitava a Cuba contra els independentistes. Es relacionà amb els escolapis de Guanabacoa, i s’hi quedà a treballar com a criat a l’internat. Jove pietós, s’entusiasmà per l’ideari calassanci i demanà ingressar-hi. Tornà a Catalunya i a 26 anys entrà al noviciat de Moià, el 8 de desembre de 1879, i hi professà el 8 de setembre de 1891. Cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó.

Anà  Iratxe (Navarra) com a ajudant de mestre de novicis. Ordenat sacerdot el 19 de maig de 1886, aquell mateix estiu fou enviat a Cuba, on esdevingué rector del col·legi de Guanabacoa entre el 1902 i el 1906, període que coincidí amb els primers anys de la independència de l’illa.

El 1906 tornà a Catalunya, però el pare general el nomenà vicepostulador de l’orde i es veié obligat a residir a Roma. El 1907 es fundà col·legi a Subiaco (Itàlia), i Sumalla en fou designat rector, càrrec que exercí fins el 1915, que un terratrèmol destruí la casa, la qual cosa obligà a abandonar la fundació.

De nou a Catalunya, fou nomenat rector del col·legi de Sant Antoni de Barcelona (1916-18). Durant el seu govern, s’organitzà el tercer festival d’educació física, que se celebrà amb gran esplendor i al qual assistiren diverses autoritats; se'n publicà un fullet recordatori amb fotografies i la premsa se'n féu ressò. Renuncià el càrrec en ser elegit assistent provincial (1919-1920). Tornà a Cuba durant una curta temporada com a secretari de la visita general.

Es dedicà a l’ensenyament del llatí i d’idiomes moderns, entre d’altres, l’anglès (bé que en aquell moment no era pas gaire sol·licitat a les escoles). Dedicà els llibres de gramàtica anglesa als alumnes de Cuba. No era un filòleg sinó un mestre preocupat per millorar la didàctica i amb la voluntat de facilitar als alumnes l’aprenentatge de les llengües modernes.

Obres 

  • 1886 Reglas auxiliares para la correcta entonación y pronunciación castellana. Barcelona: Libr. Luis Niubó.
  • 1891 Breve compendio de Retórica y Poética o Literatura preceptiva. L’Havana: Tip. de Los Niños Huérfanos.
  • 1894 Gramática latina. L’Havana: Tip. de Los Niños Huérfanos.
  • 1895 Prontuario indispensable para aprender con facilidad la gramática latina. L’Havana: Tip. de Los Niños Huérfanos.
  • 1903 “Discurso leído por...". Dins: Colegio de Escuelas Pías de Guanabacoa, curso de 1902 a 1903. L’Havana: Imp. Antigua de Valdepares, pàg. 5-17.
  • 1904 “Discurso leído por...". Dins: Colegio de Escuelas Pías de Guanabacoa, curso de 1903 a 1904. L’Havana: Imp. Antigua de Valdepares, pàg. 5-17.
  • 1905 “Discurso leído por...". Dins: Colegio de Escuelas Pías de Guanabacoa, curso de 1904 a 1905. L’Havana: Imp. Antigua de Valdepares, pàg. 5-17.
  • 1910 Compendio de gramática española-italiana. Subiaco: Imp. del Monestir.
  • 1910 Nozioni de grammatica italiana-inglese. Nuovo sistema teorico-pratico per imparare la lingua inglesa. Subiaco: Imp. del Monestir.
  • 1911 El inglés al alcance de los niños. Sistema teórico-práctico para aprender la lengua inglesa sin maestro. Subiaco: Imp. del Monestir.
  • 1912 Suplemento al “Inglés al alcance de los niños”. Subiaco: Imp. del Monestir. 

Bibliografia 

  • Carbón Sierra, Amaury B. (2005). “Panorama de las gramáticas latinas en Cuba”. Faventia. Universitat Autònoma de Barcelona, vol.  27/2, pàg. 133-140.
  • "Consueta”. Catalogus Religiosorum Hispaniae et Ultra Maria qui pie in Domino obierunt anno 1922. Madrid: Escuela Tipográfica de San Antón Abad, 1923; pàg.17-20.
  • Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya (2001). Vol. III. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Editorial Claret, pàg. 484.
  • Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. I: Presencia de Escuelas Pías. Madrid: Publicaciones ICCE, 1990. Vol. II: Biografías de escolapios. Salamanca: Ediciones Calasancias, 1983.
  • "Las Escuelas Pías. Festival de Educación Física”. La Vanguardia (Barcelona), 20 de juny de 1916, pàg. 5.