Era constituït per un grup financer encapçalat pel Banc de Catalunya, que guanyà el concurs convocat pel govern. Fou reorganitzat el 1941 i el 1962 (que fou estatitzat). Fins a la llei de reforma bancària del 1962 el banc havia estat finançat amb l’emissió de cèdules de crèdit local. Depèn de l’Instituto de Crédito Oficial [ICO]. El 1996, els crèdits a clients sumaven 1,4 bilions, i disposava de 14 oficines, un actiu d’1,5 bilions de pessetes, uns recursos propis de 44 000 milions i 170 000 milions de recursos aliens.