condensador

m
Electrònica i informàtica

A d’alt, esquema d’un condensador pla; al centre, condensador ceràmic; a baix, símbol del condensador amb el senyal d’entrada i la resposta de sortida

© Fototeca.cat

Dispositiu format per dos conductors o armadures separats per un dielèctric, caracteritzat per posseir una capacitat determinada que depèn de la superfície de les armadures, de llur separació i del tipus de dielèctric.

El primer tipus de condensador ideat fou l'ampolla de Leiden, posteriorment perfeccionat; els condensadors emprats actualment són de tipus molt diversos: segons llur dielèctric hi ha condensadors d’aire, de paper, de tàntal, de mica, ceràmics, electrolítics, etc; segons llur forma o disposició poden ésser plans, cilíndrics, de disc, etc; i quant al valor de llur capacitat poden ésser fixos, variables o ajustables. En els circuits electrònics els condensadors compleixen diverses missions; així, hi ha condensadors de filtració, de pas, de sintonia, d’acoblament, de blocatge, etc. En els circuits integrats els condensadors són realitzats aprofitant la capacitat d’emmagatzemar càrrega a les zones de càrrega espacial, sia d’una unió p-n polaritzada en invers, sia les d’un dispositiu MOS.