El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia. Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista. Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de llengua i literatura italianes (1966-91) fins a ser-ne nomenat professor emèrit.
És autor de diversos treballs d’investigació sobre els jueus catalans, entre els quals destaca el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on s’ocupà dels funcionaris jueus de Pere II (1970) –un tema reprès en Judíos al servicio de Pedro el Grande (1983)– i la veu que els dedicà a la Gran Enciclopèdia Catalana, que durant força temps, com apuntà Jaume Riera i Sans, fou la síntesi més competent sobre el tema. La investigadora Dolors Bramon, el considera l’introductor de la moderna historiografia històrica en l’àmbit dels estudis hebraics. No en va, Romano fou deixeble de Jaume Vicens i Vives i arribà a ser secretari de redacció de l’Índice Histórico Español (1953-57).
Paral·lelament als seus treballs històrics, s’ocupà de l’edició d’alguns textos clàssics d’hebreus catalans, com el Tractat d’astrologia de Bartomeu de Tresbéns (1957-58), en col·laboració amb Joan Vernet, i la introducció a l’edició facsímil de l’Atlas català del 1375 (1961); així mateix, edità volums antològics com Antologia del Talmud (1976). Manifestà també una gran atenció en qüestions de caràcter metodològic, que el dugueren a redactar Elementos y técnica del trabajo científico (1973), a partir d’unes explicacions iniciades en les seves classes de filologia semítica d’ençà del 1954. Altres publicacions són De historia judía hispánica (1991) i La ciència hispanojudía (1992). Des de l’any 2009, el Patronat del Call de Girona conserva la col·lecció bibliogràfica especialitzada del Dr. Romano i Ventura.