Fou la primera moneda catalana que portà l’heràldica de les quatre barres. El doblenc rebaixava a la meitat la llei del diner i tingué mala acceptació. Hagué d’ésser substituït pel diner de tern d’un contingut d’argent de 25%, llei que ja s’havia aplicat a les emissions de Mallorca i València del 1246 i que també s’aplicà a l’encunyació aragonesa del 1259. Ramon Berenguer V de Provença, també baté diners de doblenc, amb el símbol heràldic dels quatre pals, i foren d’aquesta mateixa llei els diners valencians del temps d’Alfons IV i els rossellonesos a partir de Martí l’Humà.
m
Numismàtica i sigil·lografia