Els núvols flammagenitus s’originen a partir de l’intens escalfament de l’aire des de la superfície, la presència de fum i el vapor d’aigua. Les grans dimensions que arriben a tenir aquests núvols convectius afavoreixen els processos de precipitació en les seves parts altes, que es converteixen en tempestes, amb llamps; unes precipitacions que poden apagar els mateixos incendis o, paradoxalment, que poden provocar nous incendis per l’activitat elèctrica.
Els flammagenitus generats per grans incendis forestals o megaincendis o grans erupcions volcàniques, poden assolir altituds superiors als 11 km. En aquests casos, els intensos vents de la part superior de la troposfera i inferior de l’estratosfera contribueixen a transportar les seves minúscules partícules de fums a llargues distàncies.
El cúmulus flammagenitus rep els noms de pirocúmulus o pirocúmul, i el cumulonimbus flammagenitus, pirocumulonimbus.