De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna (Andalusia), on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres. De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista. Dirigí El Olotense (1881-83) i El Eco de la Montaña (1892-98). Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892.
L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot. Fou regidor i alcalde de Girona per la Lliga Regionalista (juliol-novembre del 1909).
En el camp historiogràfic publicà un estudi sobre Els remences (1908, Carles Rahola traduït per Carles Rahola), però sobretot destacà per la col·lecció monumental sobre la història medieval de les terres gironines i rosselloneses, especialment de l’antic comtat de Besalú, distribuïda en 26 volums —cal esmentar els volums dedicats a la història dels comtes de Besalú, amb un diplomatari i un repertori historicogeogràfic, sobre monestirs de Girona, un nomenclàtor de les parròquies i esglésies gironines, sobre la diòcesi d’Elna i els principals monestirs del Rosselló, sobre els comtes d’Empúries, etc.—, en els quals analitza, copia o extracta més de 2.500 documents. Publicada sota el títol general de Noticias históricas del condado de Besalú (1899-1919, els dos darrers volums —un sobre els castells de Besalú (1919)— foren publicats pòstumament a cura del seu fill Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias), aquesta aportació, valorada ja positivament per Jaume Vicens i Vives, més recentment ha permès a Pierre Bonnassie de preguntar-se: «Hi ha gaires països que es puguin vantar de posseir un monument comparable?» (Catalunya mil anys enrera, I). A part de l’indubtable interès positivista de les notícies que aplegà i dels textos que transcriví, alguns dels quals després es perderen, l’autor encetà nous camins per a analitzar el conflicte dels pagesos de remença. Deixà inèdites encara algunes monografies importants, que es perderen el 1936.
La seva obra sobresurt per l’arreplega de documents i per la utilitat dels seus repertoris geogràfics. La seva biblioteca fou donada pels seus fills a la Comissió de Monuments de Girona (Museu de Sant Pere de Galligants); en canvi, la seva important col·lecció de documents d’arxiu és dispersa.
Pertanyé, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
El seu germà Josep Monsalvatje i Fossas (Olot, Garrotxa, 23 de març de 1856 — Figueres, Alt Empordà, 14 de gener de 1937), col·leccionista, reuní més de vint-i-cinc-mil exlibris i fou president de la Unión Ibérica de Ex libris. Un nebot, Jordi Monsalvatje i Castanys (Olot, Garrotxa, 1872 — Figueres, Alt Empordà, 4 de març de 1922), banquer, també col·leccionà més de quinze mil exlibris, i col·laborà en revistes catalanes i de fora.
Bibliografia
- Clara, J.: “Notes sobre la banca de la fi de segle”, Girona al segle XIX, Editorial Gòthia, Girona 1978, p. 237-259.
- Massó i Torrents, J.: “En Francesc Monsalvatje i Fossas”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya,1920, p. 25.
- Saderra, J.: “En Monsalvatje: contribució a la seva biografia”, El Deber,1918, p. 50-56.