Els darrers anys el concepte de fructicultura ha variat sensiblement. La recerca de varietats comercials ha fet grans progressos. El gust de la fruita, el contingut en sucre, l’acidesa, la consistència de la polpa han anat guanyat punts amb relació a l’aspecte, que durant molts anys ha estat l’objectiu principal. També s’ha millorat la resposta a la conservació: atmosferes especials, controlades, s’afegeixen al fred per tal d’allargar el període de cambra sense pèrdua sensible de qualitats. Les exigències en l’àmbit de la comercialització mundial han fet que sigui necessari tenir molta més cura en els tractaments fitosanitaris aplicats, els productes, les dosis, els períodes de carència. Els equips emprats en la polvorització cal que siguin molt precisos i fàcilment regulables. En diversos països de la UE ja és obligatori que passin revisions periòdiques. A Espanya s’està preparant una llei en aquest sentit, i Catalunya ha estat capdavantera en la realització voluntària de les inspeccions. Una millora sensible que s’està generalitzant en la majoria de les zones fructícoles importants és la protecció contra les pedregades mitjançant malles de plàstic, que malgrat el cost força elevat garanteix una protecció de gairebé el 100%. En produccions de preu elevat, com ara préssecs, nectarines i cireres, això sembla prou justificat. El reg localitzat es fa en funció de les necessitats de l’arbre, mitjançant uns sensors aplicats al mateix arbre que enregistren la pressió de la saba. La fertilització sovint aplicada amb el reg es fa molt fraccionada, i així s’aporta en cada moment els elements que l’arbre, o el fruit, requereixen. Ja existeixen prototips de màquines de collir la fruita, pomes, de moment, amb sistemes òptics i informàtics, que cullen peça per peça.
f
Agronomia
Fructicultura