Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament. Predicador del lloctinent (1534-39) Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia (1542). El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament. Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació. A Trento, ciutat on residí des del maig del 1551 fins a l’abril del 1552, hi actuà, però, com a bisbe de Constantina. En aquesta ciutat donà la benvinguda al futur Felip II amb cinc dístics llatins.
Les seves intervencions sobre l’eucaristia i la penitència han interessat els moderns historiadors tridentins. La seva doctrina teològica mogué els bisbes d’Ourense i de Lleida (Manrique de Lara i Ferran de Lloaces) a recomanar-lo a Granvelle, per a alguna diòcesi que vaqués a Catalunya, però sense èxit.
El 1568 publicà a Barcelona De sacratissimo eucharistiae sacramento opusculum, on inclogué poemes llatins de circumstàncies en hexàmetres i dístics. S’han conservat dues cartes seves en català amb el sagristà de Mallorca Nicolau Montanyans.