Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista. Treballà com a guionista en programes de televisió com Un, dos, tres, responda otra vez, abans de convertir-se en un prolífic escriptor cinematogràfic, amb pel·lícules com Esquilache (1989), Lo más natural (1991) i La Lola se va a los puertos (1993), de J. Molina; Bajarse al moro (1989), Alegre ma non troppo (1994) i El efecto mariposa (1995), de F. Colomo; Orquesta Club Virginia (1992), de M. Iborra; Mi hermano del alma (1994) i Éxtasis (1996), de M. Barroso, o África (1996), d’A. Ungría. També ha escrit els guions de De hombre a hombre (1984), de R. Fernández, La noche de la ira (1985), de J. Elorrieta, Calé (1986), de C. Serrano, Don Juan, mi querido fantasma (1989-90), d’A. Mercero, ¡Oh, cielos! (1994), de R. Franco i Pon un hombre en tu vida (1996), d’E. Luesmes.
A partir del 1991 formà part d’un sòlid equip, integrat pel director Manuel Gómez Pereira i els guionistes Yolanda García Serrano i Juan Luis Iborra, que donà com a resultat les comèdies Salsa rosa (1991); ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1992); Todos los hombres sois iguales (1993), que rebé el Goya al millor guió original en col·laboració; Boca a boca (1994-95); El amor perjudica seriamente la salud (1996); Entre las piernas (1999), un thriller basat en una novel·la seva, Desafinado (2001), El hijo enamorado (2003), Cosas que hacen que la vida valga la pena (2004), Reinas (2005) i La Cena (2025).
Per a la televisió dirigí el telefilm Majoria absoluta (2002), peça que donà peu el mateix any a una sèrie de la qual només en supervisà els guions i el 2003 se’n feu una nova tanda d’episodis. La seva activitat com a guionista s’estén a les sèries (Platos rotos, 1985; Gatos en el tejado, 1987; Séptimo cielo, 1988; Supercán y su banda, 1990; Las chicas de hoy en día, 1991; Hasta luego cocodrilo, 1992; I ara què, Xènia?, 1993, i El destino en sus manos, 1995), així com a les obres teatrals: Cegada de amor (1994), dirigida per La Cubana, i Pero, ¿quién mató al teatro? (2002). També ha estat sotspresident de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya (2000-03).
Bibliografia
- Riambau, E. i Torreiro, C.: "Un guionista muy poco oculto", Historias, palabras, imágenes. Entrevistas con guionistas del cine español contemporáneo. Festival de Cinema d’Alcalá de Henares 1999, p. 327-367.