Estudià filosofia i dret a la Universitat de València. Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria. Políticament Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó de València durant 26 mesos. El 1836 hagué d’abandonar la seva casa quan les tropes carlines del general Cabrera envaïren Llíria i es traslladà a València.
La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà. L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario valenciano-castellano, acabat deu anys després i publicat el 1851 gràcies a l’ajut de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, a la qual dedicà l’obra. Se’n feu una segona edició el 1871 i una tercera el 1887 per una societat de literats sota la direcció de Constantí Llombart, la qual, a més d’ésser notablement corregida i augmentada, inclou una biografia de l’autor i un assaig d’ortografia catalana.
També és autor d’una Vida de San Francisco de Paula, publicada després de la seva mort per la seva filla Joana.