Fill de periodista, començà de molt jove a col·laborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al Diario de Lérida amb cròniques de partits de futbol de categoria regional. El 1978 col·laborà als diaris Catalunya Exprés, El Periódico de Catalunya i El País, de la plantilla del qual passà a formar part el 1980. Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà. El 1984 s’incorporà a TV3, aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic (1992), que retransmetia els Jocs Olímpics de Barcelona. Juntament amb Jaume Roures, tingué una participació clau en aconseguir els drets d’emissió per a Televisió de Catalunya de competicions de futbol com la Lliga espanyola, la Copa del Rei i la Lliga de Campions de la UEFA, i de torneigs de circuits del Grand Slam de tennis (Obert dels Estats Units, Wimbledon).
Posteriorment, després d’una etapa a Madrid a l’empresa Audiovisual Sports, el 1998 creà una empresa pròpia de drets audiovisuals (TBF), que l’any 2000 s’incorporà al grup empresarial creat per Roures, Mediapro, del qual és accionista —inicialment amb el 12% i des del 2018 amb el 5%— i president i CEO de manera compartida amb Roures, i des del 2023 en solitari. L’octubre del 2025 fou rellevat dels seus càrrecs al capdavant de Mediapro.
Propietari de la Unió Esportiva Lleida (1998-2010), s’ha pronunciat reiteradament en favor de la independència de Catalunya i exerceix un actiu mecenatge: l’any 2018 adquirí l’obra Presos políticos en la España contemporánea, de l’artista plàstic Santiago Sierra, obra censurada a la fira ARCO, punt de partida de l’adquisició d’altres obres d’art igualment retirades o vetades a l’exposició pública amb les quals el setembre del 2020 presentà l’exposició “Línies vermelles. Censored” al Museu de Lleida. Amb aquestes obres inaugurà, el 2023, a la Casa Garriga Nogués de Barcelona el Museu de l’Art Prohibit, el qual tancà les portes el juliol del 2025.
El maig del 2020, en un local de l’Eixample barceloní obrí la llibreria i espai cultural Ona, que recuperava el nom i l’esperit de la històrica llibreria catalana (1962-2010), i fou és propietari (2021-24), juntament amb Jaume Roures i l’editor Ernest Folch, de l’editorial Navona, creada el 2008 per Marisa Trigo.
L’any 2020 publicà La travessia més difícil, crònica de l’experiència de la COVID-19, malaltia que ell contragué i del tractament a l’Hospital Clínic de Barcelona. Fou membre del Patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2018-23). L’any 2018 compartí amb Jaume Roures el premi Muriel Casals de comunicació.