Fill d’Eduard Torroja i Caballé. Estudià a Madrid, Alemanya i Àustria. Introduí a l’Estat espanyol la fotogrametria; amb l’ajuda del seu germà Antoni i de L.Torres Quevedo construí nombrosos aparells, com l’estereògraf, que aplicà al servei fotogramètric de l’Instituto Geográfico, especialment per a la confecció dels mapes a escala 1:50 000 en les zones muntanyoses. Publicà nombroses obres i articles científics, en castellà principalment, com Fundamento teórico de la fotogrametría (Madrid 1908) i Aplicaciones métricas de estereoscopia (Madrid 1909).