Leonci Soler i March

(Manresa, Bages, 1858 — Manresa, Bages, 1932)

Leonci Soler i March

© Fototeca.cat

Advocat, arxiver i polític.

Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid. Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal (1882), diocesà i cronista oficial de la ciutat (1896), fins a la seva mort. Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica. La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista (1899-1910) i posteriorment com a senador del regne (1910-23). 

La seva producció historiogràfica s’emmarcà en el corrent romàntic, si bé sabé conferir-hi un esperit científic que en renovà la metodologia dins el marc del positivisme i del culte al document. L’àmbit d’estudi preferent fou la història de Catalunya, en un context de plena efervescència i de recuperació de la cultura, el folklore i l’art. Un treball d’investigació important és la biografia que acompanyà l’edició de l’obra de l’historiador manresà Magí Canyellas, Grandesa y antiquitats de la ciutat de Manresa, publicada l’any 1896, i que rebé un premi en el certamen literari celebrat per la Lliga Regional de Manresa dos anys abans. Fou impulsor de la “Biblioteca Histórica Manresana”, el primer i únic volum de la qual fou l’obra de Canyellas, i de la creació d’un Museu Arqueològic a la capital del Bages, l’embrió del futur museu comarcal. En aquest sentit, fou l’artífex de la recuperació de l’arxiu municipal de Manresa.

També excel·lí a donar a conèixer textos inèdits, com el còdex del frare Domènec Muxica, Manresa en 1710 y 1711, editat el 1911. Reuní una importantíssima biblioteca històrica catalana i promogué l’edició del Setmanari Català i dels diaris La Veritat i El Pla de Bages, de Manresa. Publicà articles d’història en el Setmanari Català, portaveu de la Lliga Regional de Manresa, entitat adherida des del 1890 a la Unió Catalanista, i en el Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, revistes en les quals es dedicà a transcriure documents de la història de Manresa i a fer ressenyes bibliogràfiques. Intervingué en la fundació del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, de l’Orfeó Manresà, del Casal Regionalista i del Gremi d’Agricultors, de la mateixa ciutat. Presidí, a més d’altres entitats, la Federació Agrícola Catalana-Balear i la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

Deixà una obra inacabada, que continuà el seu fill Lluís Soler i Terol, sobre la vida del cèlebre bandoler Perot Rocaguinarda. Cal esmentar també els nombrosos pròlegs que escriví d’obres d’altres historiadors, com Fortià Solà i Anton Vila. Finalment, Soler participà sovint en l’organització de congressos i exposicions sobre història, arqueologia i art. Segons el parer de Josep M. Gasol, cal recordar aquest historiador especialment com el més gran recopilador de fonts bibliogràfiques per al coneixement de la història de Manresa i com a important protector i mecenes de la divulgació històrica.

Bibliografia

  1. Gasol i Almendros, J.M.: Leonci Soler i March (1858-1932). Discurs biogràfic, pronunciat en l’acte de col·locació del seu retrat a la Galeria de Manresans Il·lustres (19 de febrer de 1988), Ajuntament de Manresa, 1988.
  2. Martínez Ascaso i Carné, P.: Els inicis del catalanisme polític i Leonci Soler i March (1858-1932), PAM, Barcelona 1999.