Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà. Col·laborador de la revista Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia, esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona, especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint il·lustrats: Retrobar Barcelona (1988), Establiments i negocis que han fet història (1990), Historia del Eixample (1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història), Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure (1991), Quinze dies d’eufòria (1992), Barcelona, un paisatge modernista (1992), Biografia del passeig de Gràcia (1994), Biografia de la plaça de Catalunya (1995), l’anecdotari No la saps aquesta? (1996, premi Pere Quart d’humor i sàtira), Biografia de la Diagonal (1996), La Barcelona lletja (2004), 1.000 testimonis sobre Barcelona. La ciutat viscuda i jutjada per personatges no catalans al llarg de més de 2.000 anys (2007), L’esplendor de la Barcelona burgesa (2008), Vides privades de la Barcelona burguesa (2011), Barcelona 1900. Postals de Hauser y Menet 1894-1905 (2014), Barcelona nocturna (2016), L’Eixample desaparegut (2021), entre d’altres. En la novel·la Un amor a l’ombra de la pedra blava (1999) presenta un procés de seducció de la ciutat sobre la protagonista.
És també autor de monografies i biografies sobre escriptors i artistes: Sagarra, vist pels seus íntims (1982), Miró. Noranta anys (1984, amb F. Català Roca), Miró. La vida d’una passió (1984), Tàpies i la nova cultura (1986), Clavé, escultor (1989), Brossa x Brossa (1999), memòries a partir del relat oral del poeta, Josep Puig i Cadafalch (2001), Els Rubió, una nissaga d’intel·lectuals (2003), Antoni Clavé fa memòria (2004), Dalí parlat (2004) i Sagnier y los modernistas. El oficio de la arquitectura 1880-1930 (2021), a més del qüestionari 43 respostes catalanes al qüestionari Proust (1967). Escriví el llibret de l’òpera Spleen (1984) del compositor Xavier Benguerel i guions de documentals televisius sobre aspectes diversos de la ciutat, que també dirigí i presentà: El meu Molino (2010), La Rambla, secrets d’un escenari (2011), Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona (2013) i Passeig de Gràcia, l’escenari burgès (2020).
Rebé els premis Luca de Tena (1969), Ciutat de Barcelona de periodisme (1987), Nacional de Cultura de periodisme (2008), la medalla del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (2009), el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2012) i Nacional de Periodismo Cultural (2022).