La mecànica racional constituí, ja cap a la fi del s XVII, la primera gran teoria física de la història que era conforme amb l’exigència moderna, és a dir, que partia de l’enunciat dels seus postulats fonamentals, seguidament hi invertia el màxim de relacions matemàtiques i, després, es desenvolupava deductivament amb tota la rigor d’una teoria matemàtica. Només dues altres teories físiques que aparegueren a mitjan s XIX són dignes de fer costat a la mecànica racional: la termodinàmica i la teoria electromagnètica de Maxwell. Aquest llarg regne en solitari de la mecànica racional explica, en part, el mecanicisme de l’època. El desenvolupament de la mecànica racional fou marcat, al s XVIII, principalment per les obres de D’Alembert, Euler i Lagrange, i, al començament del s XIX, per les de Laplace, Gauss, Hamilton i Jacobi.
f
Tecnologia