Vida i obra
És conegut principalment pel Llibre d’algunes coses assenyalades, escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona. Al llibre hi còpia un gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579, extrets en llur majoria dels Llibres de solemnitats i del Manual de novells ardits.
La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemma a presó, el 1854, amb la qual s'intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l'obra, que restà a l’escrivania del racional. Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps.
Després d’aquest afer, Comes marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba, ambaixador de Felip II, i d’allí estant obtingué, no sense oposició, una canongia a Santa Anna de Barcelona. El càrrec coincidí amb la secularització dels canonges (1596). La seva total dedicació a la nova col·legiata de Santa Anna i la gran labor desplegada al seu arxiu el convertiren en persona indispensable en la consulta d’antecedents i en la defensa de drets i preeminències.
Deixà a l’arxiu, entre altres obres en català i llatí, els manuscrits Institutiones seu Lucerna, Lucerna Fundationum, en relació amb les causes pies,a més de diverses biografies dels canonges fundadors i la crònica puntual del seu procés de secularització titulada Llibre del Nord de la present església de Santa Anna, dit de la Llança (1609), i Cerimonial, conservat només en còpia.
El Llibre d’algunes coses assenyalades no fou publicat fins el 1878, per J. Puiggarí. Se’n conserven còpies a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya..
El Llibre d'algunes coses assenyalades
L’obra de Comes s’inicià amb la curiosa història del conseller en cap Joan Fiveller, que exigí a Ferran I que pagués l’anomenat vectigal de la carn.
El dietari pròpiament dit és dividit en quatre llibres. El primer comprèn del 1423 al 1462, i tracta dels fets ocorreguts des de la mort de Martí I, el regnat d’Alfons IV, la seva conquesta de Nàpols i l’enfrontament amb Gènova (amb moltes referències a qüestions militars, com l’usatge Princeps namque, la mà armada i la formació de forces navals per a combatre els corsaris) i les deliberacions del Consell de Cent del període 1423-1579. També contenia una còpia de les Llaors de Barcelona, redactades el 1444.
El llibre segon s’inicia amb la guerra civil (1462-72) contra Joan II, relata l’expulsió dels francesos del Rosselló i el regnat dels Reis Catòlics (els remences, la guerra de Granada i l’expulsió dels jueus), però no conté cap referència al descobriment de les noves terres per Colom. El llibre acaba l’any 1519.
El tercer volum comença amb l’entrada de Carles I a Barcelona (1519), explica la seva elecció com a emperador, la derrota i presó de Francesc I de França a Pavia (1525) i la presa de Tunis el 1535, però no parla de la derrota a Alger (1541). Com en els llibres precedents, les mesures militars del moment –contra França al Rosselló i contra les armades de turcs i pirates barbarescs– tenen molt de ressò.
El darrer llibre s’inicia amb l’entrada de Felip II a Barcelona (1564) i acaba el 1582, sense destacar gaire la victòria de Lepant (1571).
Bibliografia
- Puiggarí, Josep (ed.): Comes, P.J.: Libre de algunes coses asanyalades succehides en Barcelona y en altres parts, format per Pere Joan Comes en 1583 y recóndit en lo arxiu del Excelentíssim Ajuntament. Barcelona, La Renaixensa, 1878.