L’edifici
Només resta l’església de planta basilical de tres naus, encapçalada per un absis i dues absidioles de planta semicircular. Les naus consten tan sols de dos trams i són tancades per una façana moderna que té un campanar de cadireta de dos ulls. La nau central és coberta per una volta de canó seguit més alta que els absis, amb una finestra de doble esqueixada i dos ulls de bou a la façana est. Les naus laterals i les absidioles no són simètriques. Els absis són coberts amb volta de quart d’esfera i tenen una finestra de doble esqueixada al centre del mur. L’exterior de l’església no presenta cap mena de decoració. Tot el conjunt, que resta inacabat, és fet en un estil purament romànic. Després de la restauració efectuada pel seu propietari, es conserva en les millors condicions.
La història
L’origen és proper a l’any 1100, moment en què els monjos de Sant Marçal de Montseny, dirigits pel prior Arnau, decidiren deixar el Montseny i fundar una nova església i monestir prop de Mosqueroles, en una propietat del cenobi. Tanmateix, el bisbe de Vic, Arnau de Malla, i el bisbe de Girona, Bernat Umbert, fill dels senyors de les Agudes, patrons de Sant Marçal, els obligaren a tornar al Montseny. Això va comportar l’abandonament de la construcció iniciada. L’església, coneguda popularment com a Sant Marçal de Baix, té, almenys des del 1209, l’absis central dedicat a santa Magdalena i els laterals dedicats a sant Marçal i sant Gil. Els senyors del castell de Montclús, senyors també d’aquest lloc, van ser els principals protectors de l’església. El conjunt, tot i que en algun document del segle XIII era esmentat com a monestir, no va tenir mai cap comunitat monàstica; sí que va tenir un grup de tres sacerdots beneficiats, com a mínim, que vivien a la casa propera coneguda popularment com el convent. També va tenir una confraria, des del 1214, regida per un sacerdot que estava sota la protecció del prior de Sant Marçal. Aquesta confraria disposava d’un gran nombre d’afiliats i una notable dotació de rendes i masos. Al llarg del segle XV van decaure les rendes i el fervor de la confraria, fet que, afegit al despoblament general i la decadència de Sant Marçal de Montseny, agreujà la situació. Al segle XVI ja només consta un sacerdot beneficiat, el qual, però, ni resideix ni celebra a l’església. El 1642 el temple va quedar reduït a la nau central, ja que les altres dues es convertiren en dependències agrícoles del mas Ferrer. La capella va ser adquirida per J. Cordomí, que la va restaurar totalment al final dels anys setanta.