univocitat

f
Filosofia

Caràcter universal d’un concepte, en virtut del qual aquest és susceptible d’ésser aplicat a diversos individus en un mateix i únic sentit.

La dificultat d’una predicació unívoca del concepte d’ésser (per la qual resta suprimida la transcendència de Déu respecte al món) i, alhora, la necessitat d’evitar l’equivocitat (segons la qual l’aplicació a Déu d’un concepte equívoc d’ésser equival a la negació de tot coneixement del diví) han estat, històricament, els factors determinants de l’afirmació tradicional de l’analogia de l'ens.