Vida i obra
D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades. Parent d’Antoni de Gironella, a El Vapor prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores (1834) com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins.
Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques (La Risa, 1843-44; El Dómine Lucas, 1844-46, entre d’altres), novel·les i llibres divulgatius i didàctics. Impulsà la novel·la de fulletó amb l’edició de traduccions de Sue i obres pròpies, amb explícites denúncies polítiques i socials, sota la influència de Saint-Simon i Lamennais i el precapitalisme de Cobden i Bastiat. En són exemples María, la hija de un jornalero (1845), molt reeditada i traduïda al llarg del segle XIX, amb un pròleg de Sue mateix, la seva continuació La marquesa de Bellaflor, o El niño de la inclusa (1846), El tigre del Maeztrazgo, o sea De grumete a general (1846-48) i Pobres y ricos, o La bruja de Madrid (1849-50). En una línia semblant estrenà drames com El primer crimen de Nerón (1830) i Los negros (1836). Publicà obres de tipus didàctic com El panteón universal (1853-54) i El palacio de los crímenes, o El pueblo y sus opresores (1855) i traduí i prologà La choza de Tom (1853), de Beecher Stowe.
Publicà en català el poema Lo ball del diumenge (1869), a El Eco de Euterpe de Josep Anselm Clavé. Edità la “Biblioteca Universal”, on aparegueren obres a preus populars.
Bibliografia
- Benítez, R. (1979): Ideología del folletín español: Wenceslao Ayguals de Izco (1801-1873). Madrid, José Porrúa Turanzas.
- Marco, J. (1969): Ejercicios literarios. Barcelona, Tàber.
- Martínez Gallego, F. d’A. (2004): “Democracia y república en la España isabelina. El caso de Ayguals de Izco”, dins Chust, M. (ed.): Federalismo y cuestión federal en España. Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, p. 45-90.
- Romero Tobar, L. (1972): “Forma y contenido en la novela popular: Ayguals de Izco”. Prohemio, III, 1, p. 45- 90.
- Zavala, I.M. (1969): “Socialismo y literatura. Ayguals de Izco y la novela”. Revista de Occidente, 80.