diapente

m

Música

Terme de la teoria musical grega i medieval que designava l'interval de quinta.

Prové del grec dià pénte ('a través de cinc'). El mot epidiapente s’utilitzava per a designar un cànon a la 5a J alta (com el núm. 4 de L’ofrena musical de J.S. Bach titulat "Fuga Canonica in Epidiapente"), mentre que el de subdiapente o hipodiapente indicava els cànons a la 5a J baixa.