instruments de fusta

m
pl
Música

En la classificació convencional, grup d’instruments de vent de l’orquestra que comprèn la família de les flautes (flauta, flautí, etc.), la dels instruments de doble llengüeta (oboè, corn anglès, fagot, contrafagot, etc.) i la dels intruments de llengüeta senzilla (clarinet, saxòfon, etc.).

Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent. Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs (classificació delsinstruments), emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra. És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments eren construïts amb materials diferents dels actuals. D’aquí la paradoxa d’anomenar com a instruments de fusta o, senzillament, "fustes" alguns que actualment es construeixen de metall, com la flauta travessera, o d’altres que han estat sempre de metall, com els saxòfons.