Format a l’Escolania de Montserrat (1667-74), probablement amb Joan Cererols, ingressà en l’orde benedictí i hi professà el 7 de novembre de 1674. Fou mestre dels escolans. Exercí dues vegades de mestre de capella del monestir i passà a ocupar aquesta funció al convent de San Martín de Madrid a la darrera dècada del segle, fins a la seva mort.
J.B. Rocabert fou un gran organista, així com un virtuós de l’arpa i hàbil en altres instruments (entre els quals el violó), per als quals composà nombroses obres religioses que foren interpretades a moltes esglésies hispàniques. A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserven algunes de les seves obres manuscrites. Fou també un teòleg, historiador i llatinista destacat.