Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides
L’1 de gener d’enguany es va posar en marxa l’Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (Agenda 2030) per al període 2016-30. L’Agenda 2030 va ser aprovada el 25 de setembre de 2015 pels 193 estats membres de l’ONU, i dóna continuïtat a la Declaració del Mil·lenni de les Nacions Unides que s’aprovà al desembre de l’any 2000.
L’Agenda 2030 planteja disset objectius, entre els quals destaquen posar fi a la pobresa (objectiu 1), la fam (objectiu 2) i la marginació de les dones (objectiu 5), i aturar la degradació dels ecosistemes naturals, tant marins (objectiu 14) com terrestres (objectiu 15). Altres objectius que no van quedar reflectits en la Declaració del Mil·lenni i que, en canvi, inclou l’Agenda 2030, són incrementar la qualitat de la governança dels estats (objectiu 16) i que aquesta governança tendeixi a crear aliances i no enfrontaments per tal d’impulsar de manera decidida els objectius de l’Agenda 2030 (objectiu 17).
Tanmateix, la responsabilitat d’execució de l’Agenda 2030 recau en els estats i, per tant, la capacitat de les Nacions Unides per garantir-ne el compliment és molt limitada. Aquest fet va ser destacat per Karl Falkenberg, exdirector general de medi ambient de la Comissió Europea, arran de la reunió de la Xarxa Europea dels Consells Assessors sobre Desenvolupament Sostenible que es va celebrar a Barcelona al mes d’octubre. Una bona governança és fonamental si es vol vetllar perquè el creixement econòmic sigui més inclusiu (objectiu 8) i que, per tant, tendeixi a reduir les desigualtats entre persones (objectiu 10). Per això, és bàsic disposar d’un sistema educatiu de qualitat i assequible per a tothom (objectiu 4) i abocar de manera assenyada suficients recursos per a la innovació, les infraestructures i el sector industrial (objectiu 9).
La majoria dels objectius de l’Agenda 2030 estan directament relacionats amb la capacitat de produir, transformar i distribuir aliments de manera sostenible dels ecosistemes agroalimentaris, tenint en compte que el 80% dels gairebé 850 milions de persones més pobres del món (és dir, que viuen amb menys d’1,25 dòlars al dia) són petits productors agraris que sovint pateixen fam perquè no disposen de recursos suficients per a comprar els aliments que no produeixen. Molts d’aquests petits productors són, a més, dones que, tot i tenir un paper clau en la producció d’aliments, tenen molts menys recursos que els homes (cal tenir en compte, per començar, la dificultat que tenen les dones per accedir a la terra). De tota manera, l’Agenda 2030 també es preocupa de garantir la salut i, per tant, el benestar humà (objectiu 3), i constata que no és suficient disposar de prou aliments, cal garantir-ne la qualitat i que la dieta de la població sigui equilibrada.
Els darrers anys, la falta de qualitat dels aliments, les dietes desequilibrades i la falta d’exercici físic han portat cap a un increment alarmant d’epidèmies com ara l’obesitat, la diabetis de tipus 2, les malalties cardiovasculars, la hipertensió, els accidents cerebrovasculars i certs tipus de càncer, tant en països desenvolupats com en desenvolupament en els quals sovint la subalimentació conviu amb l’obesitat. Segons l’organització Mundial de la Salut (OMS), actualment hi ha més de mil milions d’adults amb sobrepès, dels quals prop d’uns 300 milions són clínicament obesos.
En la novena Conferència Global sobre Promoció de la Salut que es va celebrar a Xangai al mes de novembre, es va destacar la necessitat de dedicar més recursos a educar la població sobre la importància d’una dieta equilibrada i sobre la pròpia responsabilitat en la millora de la salut. D’aquesta manera, de ben segur que es podria reduir, o si més no contenir, la despesa pública dedicada a mesures curatives que difícilment es podrà mantenir en el futur, i dedicar més recursos a vetllar per la qualitat dels aliments.
Resistència als medicaments antimicrobians
Els sistemes intensius de producció ramadera, els més utilitzats al territori català, sovint exigeixen utilitzar molts més medicaments antimicrobians que els sistemes més extensius
© Fototeca.cat / R. Manent
La resistència als medicaments antimicrobians (MA) de paràsits, fongs, bacteris i virus és un fenomen que apareix de manera natural com a conseqüència de la capacitat d’adaptació d’aquests microorganismes als MA. És difícil obtenir dades sobre l’ús dels MA utilitzats en la producció d’aliments, però s’estima que constitueix aproximadament la meitat del seu consum mundial total. En el cas dels antibiòtics, s’estima que el 70% és utilitzat en la producció d’aliments. Els sistemes intensius de producció ramadera sovint exigeixen utilitzar molts més MA que els sistemes més extensius. Així, doncs, queda clar que la resistència als MA posa en perill la prevenció i el tractament de les infeccions microbianes contretes per persones i animals, i que, per tant, constitueix un assumpte al qual cal prestar suficient atenció.
Una prova d’aquesta preocupació és que al mes de setembre la resistència als MA va ser debatuda per l’assemblea general de les Nacions Unides. Va ser la quarta vegada, en setanta-un anys d’existència d’aquesta institució, que un tema de salut era discutit en una assemblea general.
Un dels sectors més importants de l’ecosistema agroalimentari català és la ramaderia i, en particular, la ramaderia intensiva, que té, segons el cens ramader elaborat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, uns 7,7 milions de porcs, gairebé 80.000 vaques de llet, uns 370.000 vedells d’engreix, prop de 20 milions de pollastres d’engreix, 3,6 milions de gallines ponedores i uns 1,1 milions de conills d’engreix. Probablement, per afavorir la sostenibilitat d’aquest ecosistema caldria incentivar l’extensió de la producció ramadera i la diversificació del consum de carn, que, en l’actualitat, es basa gairebé exclusivament en carn produïda de manera intensiva, sobretot de porc i de pollastre.
Els ecosistemes agroalimentaris i el canvi climàtic
Al mes d’abril, representants de 171 estats es van reunir a la seu de l’ONU a Nova York per ratificar els acords de París sobre el canvi climàtic del desembre del 2015. En principi, cada un dels estats signants ha d’adoptar un seguit de mesures, a partir del 2020, per reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle i per contribuir a crear un fons comú per a desenvolupar tecnologies que redueixin l’emissió d’aquests gasos i per ajudar els estats més exposats als efectes del canvi climàtic. Per contribuir al fet que l’energia utilitzada per les poblacions humanes sigui neta i assequible (objectiu 6) i, per tant, contribuir a frenar el canvi climàtic (objectiu 13), cal transformar profundament els ecosistemes agroalimentaris, que en l’actualitat són responsables d’una tercera part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Això es deu principalment a la forta dependència dels combustibles fòssils, a la transformació d’ecosistemes naturals en ecosistemes agraris i a la pèrdua de matèria orgànica dels sòls cultivats per un treball excessiu del sòl, que porten a una pèrdua important de fertilitat i augmenta molt la probabilitat d’erosió del sòl.
Tal com es va indicar en la Conferència Internacional sobre Agricultura de Conservació i Ús Sostenible del Sòl, que es va celebrar a l’estiu a Budapest, actualment l’agricultura de conservació (basada en el treball mínim del sòl, el manteniment del sòl el màxim temps cobert per a restes de cultius o vegetació i en la diversificació de cultius) es practica en més de 155 milions d’hectàrees, és a dir, en el 10% de la superfície cultivada mundial. Sens dubte, això constitueix una bona notícia, malgrat que la reducció del treball del sòl va acompanyada normalment d’un ús intensiu de pesticides, com per exemple el glifosat, que l’any 2016 es va convertir en el pesticida més utilitzat en la història de l’agricultura.
Concentració de les grans empreses productores de pesticides i de llavors
El grup alemany Bayer va arribar a un acord per a l’adquisició del grup nord-americà Monsanto, el líder mundial del sector de les llavors modificades genèticament i dels pesticides
© Bayer AG
Des de l’inici de la revolució verda, els productors agraris cada vegada depenen més de llavors, fertilitzants i pesticides adquirits a grans corporacions que els darrers anys han anat concentrant el seu poder econòmic. L’existència de grups amb un poder econòmic tan important pot representar una amenaça sobre la independència de la governança dels estats, a la vegada que poden portar, per exemple, cap a una disminució de les línies de treball de centres d’investigació que es poden veure abocats, si no disposen de prou recursos públics, a centrar els seus esforços en les línies d’investigació dictades per aquests grans grups empresarials.
Entre els moviments empresarials més destacats d’enguany, cal esmentar el de les empreses nord-americanes Dow Chemical i DuPont, que, al mes de desembre del 2015, van unir-se per formar un agregat empresarial valorat en uns 120.000 milions de dòlars, tot i que van manifestar la intenció de segregar d’aquesta unió un grup orientat al subministrament de llavors i pesticides. Al febrer, l’empresa estatal xinesa ChemChina va acordar adquirir, per uns 43.000 milions de dòlars, el grup suís Syngenta. Com que una part important del negoci de Syngenta es realitza als Estats units, al mes d’agost les autoritats nord-americanes van donar el vistiplau a aquesta adquisició, però queda pendent l’aprovació de la Comissió Europea per tancar l’operació i crear un nou grup empresarial líder mundial en el mercat dels pesticides.
Finalment, al mes de setembre es va anunciar un acord pel qual l’empresa alemanya Bayer adquiria per uns 66.000 milions de dòlars la nord-americana Monsanto, líder mundial del sector de les llavors modificades genèticament i dels pesticides.
Producció rècord de cereals a Catalunya
Segons la FAO, l’estimació de la producció mundial de cereals per a la campanya 2015-16 va ser de 2.528 milions de tones, una disminució de gairebé l’1,5% respecte la campanya anterior. Aquesta disminució es podria explicar, si més no parcialment, per la forta incidència del fenomen d’El Niño durant l’hivern de 2015-16. A Catalunya, en canvi, una molt bona distribució de les pluges durant la primavera del 2016 va fer que la producció de cereals d’hivern fos molt bona, especialment per a l’ordi, conreu gràcies al qual es van obtenir rendiments molt per sobre de la mitjana dels darrers anys.