La vida política argentina es va veure trasbalsada per la mort sobtada de l’expresident Néstor Kirchner, espòs de l’actual presidenta del país
© Presidencia de la Nación Argentina
La millora en el sector exterior i la política econòmica expansiva van afavorir la recuperació econòmica del país, i les previsions de creixement del PIB es van acostar al 7%, una xifra considerable si es compara amb la dels dos anys anteriors. També es va produir una millora en la recaptació fiscal, que va contribuir a equilibrar el dèficit públic, però encara van perdurar els problemes amb el deute extern, malgrat les reestructuracions i els acords parcials aconseguits amb els creditors privats. Per això el Govern va aplicar una part de les reserves del Banc Central a la creació d’un fons de contingència per afrontar els pagaments imminents del deute. La presidenta Cristina Fernández va considerar necessari regular per decret aquest fons per a mantenir la confiança en el país i també per a facilitar la possibilitat d’accedir progressivament als mercats de capitals internacionals, que han estat molt cautelosos i han evitat fer préstecs a l’Argentina des que va suspendre pagaments ara fa uns anys. Aquesta mesura va crear tensions amb l’autoritat monetària i va provocar la dimissió del dirigent de l’organisme. El decret governamental també va ser impugnat en la cambra de diputats, però la presidenta va aconseguir el suport al Senat.
En l’àmbit polític, la celebració del bicentenari de la independència al mes de maig va ser un dels esdeveniments rellevants. Per altra banda, encara que les eleccions presidencials seran el 2011, l’agenda es va anar centrant progressivament en els preparatius de candidatures i lideratges. Com que, arran de la reforma electoral del 2009, tots els partits hauran de fer les eleccions primàries en el mateix moment, la campanya interna es va convertir en un observatori per a analitzar els candidats i per a avaluar les possibilitats de competició entre els diferents partits. El peronisme governant va seguir molt dividit i la desfeta legislativa del 2009 va separar encara més els partidaris i els detractors del tàndem format pel matrimoni Kirchner. Mentrestant, les altres figures que podrien optar a un lloc en la carrera presidencial van tenir problemes en els seus àmbits territorials de govern, com és el cas dels líders peronistes a la ciutat i a la província de Buenos Aires. De tota manera, la mort sobtada de Néstor Kirchner, al final d’octubre, va deixar el llegat de la parella únicament en mans de Cristina Fernández i la batalla pel lideratge del peronisme es presenta molt dura.
En el cas de l’oposició, l’aliança entre la Unión Cívica Radical i els diferents grups dissidents del peronisme també es va mostrar molt inestable, i es van anar polaritzant les posicions d’Elisa Carrió i Julio Cobos, els dos candidats més importants.
Finalment, després de l’aprovació de la nova legislació sobre mitjans de comunicació al final del 2009, va continuar la campanya governamental per a afavorir els mitjans afins i, alhora, limitar la capacitat d’influència dels més crítics amb la seva acció personalista i, en alguns moments, autoritària. Entre aquests darrers hi ha el grup de comunicació editor del diari Clarín i també podria patir conseqüències el grup del diari La Nación, dos mitjans de categoria rellevant que són considerats un referent internacional en el món de la informació.