L'any va començar amb el record de l'atac islamista del desembre del 2014 en què van morir dos dels quinze ostatges i el segrestador en el transcurs de la intervenció policial. L'amenaça terrorista i l'estigmatització de la comunitat musulmana van ser presents durant tot l'any, amb denúncies de racisme i manifestacions promogudes per l'extrema dreta, al novembre.
Pel que fa al Govern, el fet més destacable va ser la substitució de Tony Abbott en el càrrec de primer ministre, al mes de setembre. El cada cop més impopular Abbott va perdre el suport del seu propi partit i va ser reemplaçat pel ministre de Comunicacions del seu Govern, Malcolm Turnbull. El nou primer ministre va mostrar un tarannà menys presidencialista i més conciliador, i al novembre va iniciar el seu primer tour diplomàtic que el va portar a Indonèsia (cercant un acostament després de temps convulsos), Filipines, Malàisia, Turquia i Alemanya. També es va negar --a diferència del seu predecessor-- que Austràlia entrés en combat a Síria, argüint que l'Estat Islàmic està debilitat i que la presència estrangera només faria augmentar les seves accions.
Austràlia tampoc no va ser aliena a la crisi global dels refugiats, al contrari, històricament ha estat un país pioner en l'enduriment de la política migratòria, simbolitzada pels camps de detenció de demandants d'asil, situats fora del territori australià, a Papua Nova Guinea, Nauru i Manus. En aquests camps es pateixen freqüents episodis de revoltes (el més recent al novembre) i d'abusos sexuals documentats, que enguany van obligar el Senat australià a investigar i subratllar les negligències de l'empresa gestora. Tanmateix, Austràlia es va comprometre a acollir un contingent de 12.000 sirians per pal·liar la crisi a la Mediterrània.
En matèria econòmica, i després d'un període de creixement que eleva significativament el nivell de vida a màxims mundials, va augmentar el temor per l'impacte que pugui ocasionar l'alentiment de l'economia xinesa, que ha estat un dels principals motors del creixement gràcies a les importacions massives de primeres matèries. Per això es van dipositar esperances en el nou Acord Transpacífic (TTP), que es va signar a l'octubre, el primer d'un seguit de tractats de lliure comerç entre països de les dues ribes del Pacífic i que, malgrat no comptar amb la Xina, signifiquen el 40% de l'economia mundial. En el darrer tram de les negociacions, va ser precisament Austràlia qui va posar en perill el procés arran d'una disputa amb els Estats Units per les patents farmacèutiques i els costos associats a la factura sanitària.