El premi Nobel Muhammad Yunus va ser obligat a abandonar el càrrec de director del Banc Grameen, entitat dedicada a oferir microcrèdits a la població amb pocs recursos
© Grameen Foundation
El 2011, el Parlament va abolir la previsió constitucional de deixar en mans de governs interins la preparació d’eleccions legislatives, fet que obria un parèntesi d’inestabilitat al convuls clima polític, caracteritzat per la lluita frontal dels dos grans partits, la Lliga Awami (liderada per l’actual primera ministra, Sheikh Hasina) i l’opositor Partit Nacional de Bangladesh (o BNP, liderat per Khaleda Zia). Cal recordar que, el 2010, Hasina va recuperar el poder de mans d’un govern interí, que, amb el suport dels militars, havia iniciat una croada anticorrupció contra les cúpules d’ambdós partits. L’actual reforma constitucional també va eliminar del preàmbul la frase “en absoluta fe i confiança en Al·là totpoderós”, quelcom que al mes de juliol va servir perquè el BNP i una aliança de partits islamistes organitzessin una vaga general seguida de violents enfrontaments al carrer.
En el transcurs de l’any, Khaleda Zia i dos dels seus fills van ser jutjats, separadament, per casos de corrupció. Al març, el Tribunal Suprem va forçar la dimissió de Muhammad Yunus, director del Banc Grameen, una iniciativa de microcrèdits destinada a la població de pocs recursos i que li va merèixer el Nobel de la pau el 2006. Suposadament, el motiu de l’assetjament a Yunus va ser que superava l’edat de jubilació i unes acusacions de corrupció, però calia apuntar també unes més que possibles motivacions polítiques, ja que s’havia perfilat com a aspirant a primer ministre. L’auditoria que va seguir la seva sortida del banc no va detectar irregularitats. Al maig, el Tribunal Suprem va retornar a un selecte grup d’imams la potestat d’emetre fàtues que els havia estat retirada el 2001 per mirar d’impedir els judicis religiosos a les dones acusades d’adulteri. Malauradament, els càstigs es van seguir produint.
En política exterior, cal assenyalar la signatura d’un acord fronterer amb l’Índia, que tenia com a objectiu dirimir la disputa pel centenar d’enclavaments que ambdós països mantenen en territori veí i que són una font constant de conflicte entre les guàrdies de frontera. També es van produir nous judicis a membres de l’antiga Guàrdia dels Rifles de Bangladesh, un cos que el 2009 es va amotinar contra el Govern i que ha vist condemnar 2.900 dels seus membres.